CRÒNICA

I tothom llepa la piruleta

“Sí se puede, sí se puede”, criden els convidats. I ara la piruleta es desembolica. Sí, es pot llepar l’Estat. I sí, es pot llepar Catalunya

Vermell i morat. Els colors d’En Comú Podem semblen una piruleta. Piruletes per a tots. I la llepen com mai. “ Toma, toma i toma”, regalimen alguns simpatitzants. És una festa esperada. “ Sí se puede, sí se puede”, criden els convidats. I ara la piruleta es desembolica. Sí, es pot llepar l’Estat. I sí, es pot llepar Catalunya.

Hi ha públic piruleta a l’Estació del Nord. Més jove que en altres trobades electorals de Podem o Barcelona en Comú. La fórmula En Comú Podem agafa força en aquests cossos de trenta-pocs fins a quaranta llargs. En aquests colors d’abrics i bufandes de tardor d’eterna melangia revolucionària. En aquests seients de bicicleta servats a les mans com un trofeu de la lluita de carrer a pedalades. En aquestes barbes dissenyades amb esquadra i cartabó. “Rejovenits pel resultat”, em diu un militant. Rejovenits. Remuntada. Retornats. Reabraçats. Resomrients. Repetitius: “ Sí se puede, sí se puede..” Recordatius: “Haurem de fer un «Sí, es pot»”, diuen fluixet uns nois amb un català d’origen de cassola burgesa. Rellepant la fórmula piruleta. Amb olor de caramel i de mel. I es pot olorar.

Eixam a les portes de l’Estació. Golafres. " ¿Estos han ganado, no?”, em diu una parella jove. I au, cap a dins. Una altra parella hi treu el cap. “ ¿Aquí han ganado?” Estan esperant l’autobús que els porti cap a Madrid. Set hores i mitja. I prefereixen esperar en aquest vestíbul on tothom llepa la seva piruleta de la victòria. I n’arriben més... I veuen que aquestes persones que ara surten a l’escenari (Xavier Domènech, Ada Colau...) són les noves piruletes. I Domènech i Colau enrogeixen d’emoció caramel. I ara la piruleta vermella-morada uns la volen llepar i d’altres ho hauran de fer.

Més continguts de