El text de la llei de transitorietat: poques certeses i molta polèmica

Govern i partits han desmentit part del contingut de l’esborrany de la norma

“Es veurà el contrast entre allò que s’ha dit i allò que acabarà sent”. Aquestes paraules són de Carles Puigdemont i es refereixen a la llei de transitorietat jurídica, de la qual ara fa una setmana es  va publicar un esborrany al diari 'El País'. Més enllà de discutir-ne part del contingut, tant el Govern com els partits independentistes -que estan treballant en el redactat de la llei en una ponència formada per nou persones de la qual no s'exposen els treballs- es van afanyar a desmarcar-se de la totalitat del text . “Aquest document el Govern no el té, el desmentim totalment”, va assegurar el president de la Generalitat en una entrevista dimecres passat a 8TV. Tot i les crítiques, les formacions encara no ensenyaran la llei: el secretisme que en rodeja la redacció genera fortes crítiques de l’oposició.

Els partits tampoc han posat llum a l’origen de l’esborrany, tot i que han deixat entreveure que en el passat ha format part dels treballs que s’han fet per a elaborar la norma. “Qui us hagi passat aquest suposat esborrany va molt desfasat, i el desmentim. Quan es faci pública la llei ho comprovareu ràpid”, va expressar el president del grup parlamentari de JxSí, Jordi Turull. Al seu torn, el portaveu d’ERC, Sergi Sabrià, va manifestar que el document “deu correspondre a algun dels estudis” que els juristes han estan fent per explorar els mecanismes legals per fer el referèndum. “No és el document amb el qual s’està treballant actualment”, va afegir.

Lluny d’avançar el contingut de la llei, actors importants del Govern i els partits sí que han negat alguns termes de l’esborrany que han generat polèmica. El text oficial és poc conegut i el que se sap es limita a la disposició general feta pública a principis de març que defineix el futur de Catalunya com una “república de dret, democràtica i social”. Precisament, aquesta és una de les diferències que es constaten entre l’esborrany -que parla en tot moment d’'Estat' i no 'república'- i la llei amb què treballen els implicats.

L’altra diferència, que ha generat molt d'enrenou, és la política lingüística del nou estat: “Per molt que es vulguin buscar tres peus al gat, que quedi clar que en la República català i castellà seran oficials. Paraula d’ERC”, va tuitejar el diputat republicà al Congrés Joan Tardà, ratificat per Puigdemont: “Nego el titular que diu que el castellà no serà oficial”. La veritat és que, tot i que ho deia la informació d’'El País', el document no fa cap mena de referència a l’estatus d’oficialitat de la llengua al nou país i es limita a situar el català com a llengua “pròpia”.

Especialment molest es va mostrar Puigdemont amb la possibilitat, segons l’esborrany, que tindria l’administració pública de “controlar” els mitjans de comunicació durant la campanya del referèndum. La Sindicatura Electoral Catalana tindria un paper clau de distribució d’espais de propaganda electoral, i que es reservaria l’opció d’”adoptar mesures compensatòries per restablir l’equilibri entre les opcions sotmeses a referèndum” si detecta que els mitjans no informen amb els criteris adeqüats de proporcionalitat, unes atribucions que, actualment, la Junta Electoral Central ja exerceix en processos electorals. “Com volen que controlem la premsa pel referèndum? Per l’amor de Déu, és ofensiu”, va lamentar el president.

Des de la CUP també s’ha negat la validesa del document i amb especial contundència es va expressar el diputat Benet Salellas -també membre de la ponència que elabora la norma- en relació als ciutadans que obtindrien la nacionalitat catalana. La norma proposa atorgar-la a persones nascudes en “països iberoamericans, Andorra, Portugal, Filipines i Guinea Equatorial i als sefardites”. Salellas va assegurar que la formació anticapitalista “no comparteix” la “mirada colonial espanyola” que, va opinar, es desprèn del text.

De moment són poques les pistes sobre el contingut de la nova llei, però les poques certeses que se’n tenen no figuren en l’esborrany. Més enllà de les diferències en els capítols en què s’estructura (fets públics pel partits), el text tampoc menciona les excepcions que hi hauria a l’assumpció de l’ordenament jurídic espanyol, un dels punts claus de la norma, segons els seus redactors. La incògnita de com serà la llei de transitorietat es resoldrà quan els partits aixequin el secretisme que en rodeja el contingut.

Més continguts de