La travessia dels democristians pel Sàhara
BarcelonaAmbient festiu a la terrassa de l'Hotel Gran Havana. Nois i noies bells, preparats i democristians es reuneixen al voltant de patates xips i cava per celebrar la publicació d'un llibre sobre els 80 anys de la Unió de Joves (UJ). Hi ha Víctor Gonzalo, president de la UJ de Barcelona i que vesteix com el terratinent d'una plantació de plàtans de Panamà. Al canell porta una polsera amb la senyera i una altra amb el lema I love carne de cerdo . Llueix un mocador de lli amb rivets. Al final de l'acte, Gonzalo cedeix el mocador a Duran perquè provi com li queda a la butxaca de la solapa. Al líder d'Unió no li agrada i se'l treu ràpid.
A la mateixa hora que la UJ fa anys apadrinada per Duran, Joana Ortega i altres factòtums com Josep Maria Pelegrí, a Sarrià se celebra un homenatge a Carrasco i Formiguera amb militants díscols. Ningú l'esmenta. La presentadora i coordinadora del contingut del llibre excusa que l'autor de l'epíleg, Francesc Canosa, no hi sigui "perquè és en un altre acte" [l'homenatge a Carrasco]. La UJ s'ha caracteritzat per un perfil més sobiranista que la direcció. Tot i això, ningú fa sang, encara que la presidenta del consell nacional de la UJ, Anna Boada, admeti: "La nostra posició a vegades ha estat contraposada, però de bon rotllo".
M'atanso al bar per demanar un got d'aigua. Ha de ser de l'aixeta: serveixen tota mena d'alcohol però no aigua mineral. Al meu costat, un matrimoni de turistes holandesos s'han colat i demanen copes de cava a la barra. Contrasten les seves xancletes i pantalons curts amb els mocassins i sandàlies democristians.
Ser democristià té aspectes positius però també requereix sacrificis com els de Pep Moliné, ex secretari general de la UJ i regidor a Sitges. Moliné encara té present un viatge al Sàhara amb la UJ en què va alimentar-se una setmana de carn de camell. Encara pitjor, una nit va sortir de la haima per fer les seves necessitats i es va perdre. El van trobar una hora i mitja més tard. L'europarlamentari Salvador Sedó recorda un congrés de la Democràcia Cristiana Europea a Pisa en què va haver de fer una pregunta des de l'estrada a Giulio Andreotti. Dels nervis no podia parlar correctament i a Sedó li va quedar gravada la cara de Duran rient-se'n.
A Duran se'l veia relaxat, va rememorar l'anècdota d'un lavabo, quan va conèixer Pelegrí o quan la CDU alemanya pressionava perquè es fusionessin amb la UCD. Duran va treure pit, sobretot destacant que Unió és el partit més internacional de Catalunya. A la terrassa del Gran Havana, un altre parell d'holandesos, visiblement beguts, havien de ser foragitats per un empleat de l'hotel perquè amenaçaven d'aixafar la festa democristiana.
