ANÀLISI

Un tribunal amb ponent... i aspirant a ponent

El conservador Vieira treballa al mateix ritme que el progressista Sáez

Endevinalla: quina és la diferència a primera vista (a banda del nombre de magistrats) entre el tribunal del Procés al Suprem i el tribunal dels Mossos a l’Audiència Nacional?

Resposta: mentre al Suprem el president i ponent, Manuel Marchena, era l’únic dels set magistrats que escrivia tota l’estona a l’ordinador, a l’Audiència, a banda del ponent, Ramón Sáez, que pren nota al seu teclat, els altres dos membres, la presidenta Concepción Espejel i el magistrat Francisco Vieira, també ho fan. Els tres, doncs, treballen pràcticament al mateix ritme. I normalment no és així.

El ponent és qui elabora l’esborrany de la sentència mentre el president dirigeix el plenari i el tercer membre del tribunal segueix amb certa distància els testimonis i altres proves. Però quan fixes la mirada en el tribunal durant les declaracions, t’adones que els tres membres treballen amb una intensitat semblant.

On vull anar a parar amb aquestes pinzellades? Al fet que és molt probable que els membres del tribunal siguin conscients, d’entrada, que el desenllaç serà difícil. Traduït: que serà complicat arribar a una sentència unànime. El tribunal està format per un magistrat progressista, Ramón Sáez, amb poca tirada a les transaccions per buscar un veredicte pactat. El 2014 Sáez va ser el ponent de l’absolució dels 19 acusats pel setge al Parlament.

És totalment possible, per tant, un escenari de dos contra un en la sentència sobre els Mossos, cosa que suposaria una ponència que rebutjaria condemnar per sedició i una majoria disposada a fer-ho. És a dir, Sáez contra Espejel i Vieira. En aquest cas la ponència podria passar a Vieira, com a magistrat de la majoria. I si s’observa com treballa, no és difícil visualitzar l’escenari descrit.

Comissari polític

Mentrestant, en la sessió del judici oral d’ahir va fer-se segurament més palès que mai, ves per on, el paper del coronel Diego Pérez de los Cobos en el dispositiu de l’1-O. I tot plegat pel creuament de declaracions dels testimonis Albert Batlle, exdirector general de la policia autonòmica, i Joan Carles Molinero, comissari dels Mossos.

Batlle va evocar la figura de Pérez de los Cobos de l’època en què compartien activitats de la Junta de Seguretat de Catalunya: “Era un càrrec polític del ministeri de l’Interior. Mai no el vaig veure amb uniforme. Era el número 3 del ministeri. Mai no vaig xerrar amb el director general de la Policia ni amb el de la Guàrdia Civil, però sí amb Pérez de los Cobos. I hi va haver friccions entre Trapero i Pérez de los Cobos, una forta tensió dialèctica...”

Per la seva banda, en resposta al fiscal Miguel Ángel Carballo, el comissari Molinero va explicar que l’oposició dels Mossos al nomenament de Pérez de los Cobos com a coordinador de les forces antireferèndum va tenir caràcter operatiu: “Era necessari nomenar una persona de perfil policial per coordinar. I Pérez de los Cobos no tenia capacitat operativa”, va assenyalar. Carballo va apuntar que només es tractava de convocar reunions de coordinació. Doncs això, el comissari polític.

Batlle recorda recels sobiranistes per l’ascens de Trapero