Lleida“Gairebé havia d’omplir un formulari abans de parlar amb ell”, ens confessava ara fa uns dies una persona que havia sigut de la màxima confiança de Joan Reñé. “Abans de caure en l’ostracisme”, afegia ella mateixa. I reconeixia: “El seu entorn s’havia sectaritzat, només les Pujol hi tenien accés directe, i restringien el contacte a la resta”. Es refereix a Rosa Pujol, vicepresidenta de la corporació, i Maricel Pujol, directora de comunicació i una altra persona de confiança de Reñé, a la qual un dels diputats consultats culpa del progressiu enduriment del tarannà d’aquest “intocable” de la política lleidatana. Joan Reñé i Huguet, militant de CDC des del 1991, va iniciar la seva carrera com a alcalde de l’Ajuntament de Fondarella quatre anys abans. Deixeble polític del pujolista Josep Grau, René va convertir el Pla d’Urgell en un bastió de poder convergent, fins al punt d’obtenir la presidència del Consell Comarcal en dues etapes, del 1995 al 1999 i del 2003 al 2011, durant les quals va conèixer la periodista Maricel Pujol, a qui va confiar totalment l’estratègia comunicativa de l’ens.
Tàndem amb Germà Gordó
Amb la tornada de CDC a la majoria d’alcaldies del territori, l’any 2011 Reñé seria escollit president de la Diputació, des d’on s’erigiria en un dels líders de l’independentisme a les terres de Lleida juntament amb Germà Gordó, amb qui formava tàndem polític. Poc a poc el seu caràcter afable i pròxim va anar desapareixent per deixar lloc a un home propens a la desconfiança i les amenaces, cosa que l’hauria dut, d’una banda, a envoltar-se d’un petit cercle de confiança format pels diputats Rosa M. Perelló, Jordi Latorre i Gerard Sabarich, i liderat per “les Pujol”, i, de l’altra, a enemistar-se amb el delegat del Govern, Ramon Farré, i amb el president del PDECat a la Paeria, Toni Postius.
Tot i això, a finals del 2015 el president de la Diputació esdevindria també president del PDECat a la demarcació després d’unes primàries marcades per la polèmica. I és que la candidatura de Reñé havia sigut rebutjada frontalment pel territori, on Violant Cervera, l’altra candidata, havia guanyat a totes les comarques menys a l’Urgell i, sobretot, al Pla d’Urgell, on diverses persones s’haurien registrat a última hora per sumar 100 sufragis a favor de Reñé, 91 més que Cervera, i la victòria en el còmput global de vots.
Afavorir el poble
D’altra banda, tal com destacava un informe que l’ARA donava a conèixer el 2 d’octubre passat, Reñé havia afavorit el seu poble, Fondarella, i els governats per Convergència amb “10 vegades més de diners” que la resta. De fet, Miquel Serra, alcalde d’Alcarràs, dimitia com a diputat d’ERC a la corporació dos anys enrere després de considerar que hi havia “greuges indecents” en la redistribució de recursos entre els municipis.
Finalment, Joan Reñé, bon amic d’Àngel Ros, l’altre intocable de Lleida fins avui, ha quedat tocat per l’ombra de la corrupció i, d’aquesta manera, Lleida quedarà òrfena de referents polítics fins que arribi un nou “xèrif” (denominació que també compartien ells dos) a l’oest de Catalunya.
