Els últims deu dies de la legislatura
El Parlament inicia dilluns un últim i llarg ple mentre els partits acceleren les llistes i aliances per als comicis
Barcelona“Aquesta legislatura no té més recorregut polític. Arriba al seu final”. Gairebé un any després que Quim Torra pronunciés aquestes paraules, i quan farà tres mesos que va ser inhabilitat com a president de la Generalitat, la legislatura està -ara sí- en temps de descompte. El 22 de desembre es dissoldrà el Parlament i el vicepresident amb funcions de president, Pere Aragonès, signarà el decret de convocatòria de les eleccions. Uns comicis que, si la pandèmia no s’agreuja de manera extrema, se celebraran el 14 de febrer. Des d’aquest dissabte, doncs, queden deu dies perquè s’acabi la dotzena legislatura autonòmica. Un termini que servirà a la cambra catalana per fer un esprint final legislatiu i en el qual els partits acceleraran la confecció de llistes, coalicions i programes. On excepcionalment no hi haurà canvis és al Govern, que ja es troba en funcions des que Torra va ser condemnat i que, amb la crisi del covid-19 com a principal repte, continuarà en interinitat fins que es formi un nou executiu després de passar per les urnes.
Les últimes setmanes al Parlament han estat d’una activitat frenètica. Quan es va posar data de caducitat al mandat, a principis d’octubre, els partits es van trobar amb la impossibilitat de tramitar una cinquantena de lleis en cinc plens. L’últim arrencarà dilluns a les 15 hores, i començarà amb l’enèsim debat monogràfic que Cs ha impulsat en els últims anys: aquest cop, sobre la corrupció. El ple, que s’allargarà fins divendres al vespre, també tindrà sobre la taula la validació o derogació de tres decrets llei i el debat i votació final de tres projectes de llei i de dues proposicions. Una d’elles servirà per modificar la llei contra les violències masclistes (2008), incorporant-hi el reconeixement de les dones transgènere i l’obligatorietat que els partits tinguin protocols contra les agressions i l’assetjament i suspenguin o expulsin de militància tot aquell que cometi aquests actes.
El text tirarà endavant per ampli consens, i també aprovarà, amb la incògnita del sentit del vot dels comuns, la proposta de resolució acordada dimecres per JxCat, ERC i la CUP per reclamar al Congrés una llei d’amnistia per als represaliats del Procés. En una legislatura marcada pel desacord independentista, aquesta serà l’última mostra d’una unitat gairebé inexistent, especialment en el camí cap a les eleccions. La precampanya tenyirà amb tota probabilitat el ple, sobretot en l’última sessió de control al Govern en funcions, i més després d’un cap de setmana que ha de resoldre diverses incògnites del panorama electoral.
En el flanc independentista, ERC valida avui en consell nacional les seves llistes per al 14-F, mentre que la CUP ha de resoldre si concorrerà als comicis amb Guanyem i l’exalcaldessa de Badalona Dolors Sabater com a candidata. Per la seva banda, JxCat votarà -fins demà-els candidats als llocs de sortida en cada circumscripció. En els pròxims dies (i setmanes) també caldrà veure si el PDECat i el PNC de Marta Pascal s’alien en un complicat pacte per guanyar força a les urnes i si, més enllà d’Units per Avançar, el PSC també acull en aquesta ocasió Lliures i la Lliga Democràtica. Els comuns i Podem han de negociar com encaixen els respectius candidats en la coalició que repetiran a les urnes, mentre que, després que Cs descartés finalment una coalició constitucionalista amb el PP, els dos partits han de configurar les llistes que encapçalaran Carlos Carrizosa i Alejandro Fernández, respectivament. A excepció dels socialistes, que ja tenen un esborrany, la resta de formacions també hauran d’ultimar i presentar els seus programes, previsiblement marcats per la crisi sanitària.
Temes pendents a l’executiu
Aquesta serà també en el final de legislatura la principal ocupació del Govern, especialment a les portes de la campanya de Nadal. L’executiu ha d’acabar de definir el pla de restriccions de les festes o fer efectiu el pagament de l’ajuda als autònoms, entre d’altres. I tot això mentre afronta alguns temes espinosos per a JxCat i ERC, com l’eventual expedient a Alfred Bosch pel cas d’assetjament a Exteriors -els postconvergents confien resoldre el debat la setmana que ve després que Aragonès el frenés dimarts passat- o el compromís incomplert de rebaixar les acusacions en els judicis en què la Generalitat s’ha personat contra independentistes. Descartada ja una reunió de la taula de diàleg abans del 14-F, en últim terme el Govern també haurà de decidir -en funció dels indicadors epidemiològics- si manté la data de les eleccions. L’única certesa en aquest sentit és que llavors la legislatura ja haurà acabat. Li queden deu dies.
