La llista unitària, pendent de la reforma de les eleccions europees

BarcelonaEl debat de la llista unitària del sobiranisme apareix cíclicament cada cop que s’acosten eleccions. A l’espera de saber si també hi haurà comicis espanyols (sense descartar que n’hi pugui haver aviat de catalans), les municipals i les europees de l’any que ve tornen a posar a prova partidaris i detractors de la candidatura conjunta. Aquest cop, però, amb un condicionant extern que uns i altres admeten que pot acabar sent decisiu: la Unió Europea (UE) prepara una reforma de les eleccions europees que podria establir un llindar, és a dir, un percentatge mínim de vots a l’Estat per obtenir representació al Parlament Europeu. I de l’abast d’aquests canvis en dependrà en bona part l’estratègia d’ERC i de JxCat, que serien dos dels partits directament afectats per la decisió del Consell Europeu, presidit per Donald Tusk.

“Llista unitària? No hi ha res decidit. Dependrà, entre altres coses, de la barrera. El 2014 vam treure un 4% dels vots. Si el llindar fos del 3% el passaríem, però si acabés sent del 5% és clar que ens obligaria a fer una coalició. Aquest fet condicionaria les aliances”, explica l’eurodiputat d’ERC Jordi Solé. Els republicans sempre s’han mostrat poc partidaris d’optar per llistes unitàries -van tenir reticències a l’hora de crear Junts pel Sí i en van acabar renegant- perquè interpreten que una part dels vots que aconsegueixen per separat s’acaben perdent. En canvi, el PDECat -i abans CDC- fa anys que insisteix a sumar conjuntament amb Esquerra. A les europees del 2014 ja ho van intentar, però aleshores es van presentar per separat i Esquerra va guanyar les eleccions a Catalunya. “Sempre hem defensat la llista unitària. Independentment que hi acabi havent barrera, hauríem d’optar-hi. Ens permetria fer una fotografia guanyadora a totes les capitals i a totes les comarques i és la millor manera de combatre el discurs de Ciutadans”, opina l’eurodiputat del PDECat Ramon Tremosa.

Doble discriminació

Les barreres mínimes perjudiquen bàsicament els partits petits i també els que concentren el seu vot en un territori concret. És el cas tant d’ERC com del PDECat. El 2014 els republicans van sumar el 4% dels vots, i el Partit Demòcrata, en coalició amb partits bascos, gallecs i canaris, amb prou feines va arribar al 5,4% del vot estatal. Sobre la taula del Consell hi ha dues propostes de barrera mínima: o bé el 3% o bé el 5%. Depenent de quina sigui la decisió, hi haurà més o menys incentius per a una candidatura conjunta. De fet, també es podria ajornar la decisió sense que afectés les eleccions de l’any que ve.

Les barreres mínimes no són un element estrany en el sistema electoral. En les eleccions al Parlament els partits també han de superar el 3% dels vots per tenir representació. En les municipals de l’any que ve el percentatge mínim exigit encara és més alt, del 5%. I doncs, per què és tan important que s’introdueixi en les europees de l’any que ve? Perquè a l’estat espanyol, a diferència del que passa a les eleccions al Congrés, a les europees es fa servir la circumscripció única. Per tant, els partits amb una estructura estatal tenen més facilitats per arribar al percentatge exigit. “Seria una doble discriminació per als partits petits”, assegura Solé, que recorda que als altres grans estats europeus no hi ha circumscripció única. França és l’únic que la podria recuperar l’any que ve. “Seria una mala notícia que la UE imposés la barrera mínima perquè restaria representativitat i legitimitat al Parlament Europeu”, apunta Tremosa.

Alemanya -especialment la CDU d’Angela Merkel-és el país que pressiona més perquè s’acabin concretant les reformes. A Europa els estats defineixen les seves pròpies barreres -Espanya va escollir no posar-ne cap-, però els alemanys van topar amb una sentència en contra del seu tribunal constitucional, que la va eliminar i va propiciar que el 2014 hi hagués vuit partits més amb representació a Brussel·les. “Estem tots a l’expectativa, però seria molt precipitat que decidissin amb poc marge”, opina Solé. Tremosa insisteix: “Hi hagi barrera o no, si compartim cel·les i Govern per què no hem de poder anar junts?”. La decisió de la UE serà determinant per tornar a obrir el debat.