Josep Manel Ximenis: “Actualment la punta de llança de l'independentisme és als municipis”

Prada (Conflent)La Universitat Catalana d'Estiu (UCE) de Prada (Conflent) ha reunit aquest diumenge diversos representants i experts del municipalisme català, basc i flamenc per analitzar el paper dels municipis en el camí cap a l'estat propi. Tots ells han reivindicat la importància dels ajuntaments a l'hora de tirar endavant la voluntat de majories socials a favor de la independència, tant pel fet de ser una administració de proximitat al ciutadà com pel fet que governs i parlaments tendeixin a optar per una agenda nacional diferent de la que demana la ciutadania.

Josep Manel Ximenis, alcalde d'Arenys de Munt per la CUP i promotor de la primera consulta independentista de Catalunya l'any 2009, ha assegurat que “actualment la punta de llança de l'independentisme és als municipis”. Ximenis ha parlat de les constants restriccions i atacs que els ajuntaments catalans estan rebent en els últims mesos per part del govern espanyol, i ha reivindicat el paper de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) com “una manera d'aglutinar” els diferents consistoris “per donar resposta a les agressions” de l'Estat. En aquest sentit, l'alcalde ha deixat ben clar que la millor resposta i “l'alternativa és la independència”.

Ximenis ha recordat la voluntat de l'AMI d'organitzar un referèndum per la independència simultani al major nombre possible de municipis catalans, la data del qual es fixarà un cop l'organització arribi a representar el 60% de la població catalana –actualment en representa entre un 35 i un 40%.

El pacte fiscal com a pas previ

Per la seva banda, l'alcalde de Balaguer per CiU, Josep Maria Roigé, ha considerat que els ajuntaments han de donar resposta a una majoria social “que està indicant el camí a seguir”. No obstant això, ha considerat que CiU ja va dir en el darrer congrés que “volia l'estat propi” i que, per tant, el pacte fiscal no deixa de ser “una estació determinada” per arribar-hi. L'alcalde ha dit que la consulta que vol convocar l'AMI servirà al Govern per mesurar “el grau de suport” que la independència rep per part de la població i poder plantejar la convocatòria d'un referèndum a nivell nacional.

Per aquest motiu, l'alcalde de Montblanc, el republicà Josep Andreu, ha opinat que “no es tracta d'entrar a rivalitzar entre el Govern, el Parlament i els ajuntaments”, i que el paper de l'AMI s'ha de centrar simplement a “esperonar” aquestes institucions. Andreu ha considerat, però, que les properes eleccions municipals podrien esdevenir un moment de “trencament”.

Refundació d'Udalbitza

Karmelo Landa, professor de filologia basca de la Universitat del País Basc i eurodiputat, ha volgut destacar la importància del ressorgiment d'Udalbitza, l'assemblea de municipis i electes de municipis d'Euskal Herria en favor de la independència, que va ser creada el 1999 i que el jutge Baltasar Garzón va criminalitzar posant a la presó gran part dels seus membres l'any 2003, vuit anys abans de ser tots absolts. Davant l'anunci de refundació de l'organització de finals de juny d'aquest any, Landa ha pronosticat que “en pocs mesos Udalbitza serà una realitat que sumarà més representativitat que el 1999”. “Els que estan en millors condicions per tirar endavant un procés d'independència i de visualització de la nació són els municipis”, ha afirmat Landa.

Contra el “bloqueig” del Parlament

“Els ajuntaments tenen el dret i el deure de tirar endavant la voluntat de la gent”, sobretot quan “el Parlament no fa la seva feina”, ha expressat Steven Vergauwen, director del moviment nacional flamenc per la independència. Vergauwen ha explicat que des dels municipis cal lluitar contra el “bloqueig” imposat pels parlaments i que, en aquest sentit, el cas català no és una excepció. Per això, el representant flamenc ha instat els municipis catalans a fer front comú i exercir la “responsabilitat” que tenen de donar suport a la voluntat dels seus ciutadans, de la mateixa manera que van fer els municipis flamencs a Bèlgica als anys 60 i, ara fa deu anys, contra les agressions dels governs francòfons. “És possible canviar les coses des de les petites realitats”, ha conclòs Vergauwen.