NOVA LEGISLATURA

Veneçuela es converteix en un afer intern espanyol

El cas Ábalos supera el debat sobre Catalunya al Congrés i el Senat

Des que ha començat la legislatura espanyola un tema ha tingut la capacitat de superar el debat sobre Catalunya al Congrés i el Senat: Veneçuela. El que a Madrid s’ha batejat com el Delcygate, la trobada a l’aeroport de Barajas el 20 de gener entre el ministre de Transports i home de confiança de Pedro Sánchez, José Luis Ábalos, amb la vicepresidenta del govern de Nicolás Maduro, Delcy Rodríguez, ha generat una tempesta entre el govern espanyol i l’oposició que ha monopolitzat les dues sessions de control que s’han fet al Congrés. I també va marcar el ritme ahir de la primera sessió de control al Senat amb Sánchez. El cas ja ha arribat als tribunals -el ministre s’enfronta a dues denúncies per desobediència i prevaricació- i la justícia ha acceptat la petició del PP de guardar les imatges de les càmeres de seguretat de l’aeroport.

El govern de coalició hi ha respost fent pinya amb el ministre i considera que es tracta d’una “bombolla mediàtica” de la dreta. Però l’episodi també ha tret a la llum un gir del govern espanyol en les relacions amb Veneçuela. Si fa un any Sánchez s’afanyava a reconèixer Juan Guaidó com a president interí davant de Nicolás Maduro, la setmana passada s’hi va referir com a “líder de l’oposició”.

Més unitat que en la investidura

No és una novetat que Veneçuela sigui una derivada de la política interna espanyola. El 2014 ja va omplir portades quan Podem creixia com l’escuma en els sondejos demoscòpics, però amb el començament d’aquesta última legislatura ha capitalitzat el discurs dels tres partits de la dreta fins al punt d’aglutinar la resta de l’hemicicle. El govern espanyol sortia de l’hemicicle satisfet dimarts de la setmana passada per haver aconseguit fins i tot més suport que en el debat d’investidura a l’hora de rebutjar una moció del PP que demanava la destitució d’Ábalos -ERC i JxCat hi van votar en contra, com també el PSOE i Unides Podem-. Ara bé, els partits independentistes van censurar les diferents “versions” que ha ofert fins ara l’executiu sobre la trobada, que cada dia que passa acumula un nou capítol.

Primer hauria sigut una trobada casual, després s’hi hauria reunit més temps i finalment Sánchez va acabar assegurant que Ábalos havia evitat una “crisi diplomàtica” per intentar que la número dos de Veneçuela, vetada a l’espai Schengen, sortís de la zona internacional de Barajas. Un mes després de la trobada, divendres la ministra d’Exteriors encara n’oferia nous detalls i assenyalava que estaven alertats des de feia temps de l’intent de visita de Delcy Rodríguez. Sánchez va fer costat ahir a Ábalos durant la sessió de control al Senat mentre el portaveu del PP, Javier Maroto, l’acusava de “mentider”. El president espanyol va optar per tirar pilotes fora i atacar el senador popular per haver-se empadronat en una explotació de búfals a Segòvia per aconseguir un escó al Senat després de perdre el de Vitòria al Congrés.

Però, tot i els embats, el PP, Cs i Vox no aconsegueixen aclarir quin va ser el contingut de la trobada. Per a Alejandra Tirado, professora de la UAB especialista en l’Amèrica Llatina, la reunió s’ha d’entendre com una “primera aproximació per mesurar un nou clima d’entesa” amb el govern de Maduro després de donar per amortitzat el paper de Guaidó, a qui Sánchez ja no va rebre a Madrid durant la seva gira internacional.

Per a Tirado, autora de Venezuela. Más allá de mentiras y mitos (Akal, 2019), la resposta de la dreta respon a un moment en què les elits veneçolanes residents a Espanya temen un canvi en la diplomàcia espanyola arran del pacte de coalició amb Unides Podem, una opció que es descarta des del PSOE. Alhora, arriba en un moment en què el PP té problemes per cohesionar el seu partit de cara a debats ideològics com el de l’eutanàsia, en què s’ha posicionat en contra al costat de Vox. Mentre els populars insistien en el cas Ábalos, l’extrema dreta ha anat situant debats ideològics al Congrés com el de la unitat de la família -parlen d’“hivern demogràfic”- i el de la immigració.

Però al debat parlamentari sobre Veneçuela, el PP obvia sempre les xifres de residència. Durant el 2019, el govern de Pedro Sánchez va concedir gairebé 40.000 permisos humanitaris a veneçolans per poder residir i treballar legalment un any -prorrogable un més- a l’Estat.