El veto soterrat entre els comuns i la CUP

BarcelonaEnmig dels vetos creuats entre ERC i el PSC per governar plegats, n’hi ha d’altres de soterrats que, a mesura que avança la campanya, es fan més visibles. Tot i la proximitat ideològica entre els comuns i la CUP, especialment en l’àmbit social, les dues formacions han mostrat aquests últims dies les seves divergències, sobretot en la qüestió nacional, per allunyar qualsevol possibilitat d’entesa després del 14-F. Els comuns acusen els cupaires d’autoexcloure’s d’un executiu d’esquerres amb el PSC i ERC i de buscar l’acord amb JxCat, mentre que els anticapitalistes denuncien el seguidisme dels de Jéssica Albiach respecte als socialistes.

Aquest divendres, el número 2 de la CUP, Carles Riera, ha acusat Albiach d’oferir el seu suport a Salvador Illa per ser president "sense cap condició" i l'ha instat a triar entre "sumar-se a la fortificació i a la estabilització del règim del 78 de la mà del PSC" o apostar pels consensos que, va dir, defensa el 80% de la població catalana, com són l'autodeterminació i l'amnistia, però també els serveis públics i el rescat social. Aprofitant que el Tribunal Constitucional (TC) ha tombat part del decret d'habitatge que obligava els grans tenidors a oferir un lloguer social a les persones que els ocupen, Riera ha emplaçat els comuns a posicionar-se: "Assolir plenament els drets socials només es possible amb la independència, el TC ho acaba de demostrar al tombar la legislació en defensa de l’habitatge aprovada al Parlament, i Albiach haurà de triar entre el TC i el dret a l’habitatge", ha dit el cupaire.

La qüestió nacional és el principal argument que el partit d’Ada Colau utilitza per excloure els anticapitalistes d’un hipotètic govern d’esquerres. Sense anar més lluny, aquest divendres la candidata de la confluència ha marcat distàncies amb la CUP en la resolució del conflicte polític: "Tenim molta proximitat en termes socials i econòmics, però en l’àmbit nacional nosaltres veiem la taula de diàleg com l’eina mitjançant la qual s’han de canalitzar les solucions a nivell polític, i la CUP no està en aquesta línia", ha criticat davant del rebuig dels cupaires a la negociació amb el govern espanyol tal com està plantejada i a la seva proposta de celebrar un nou referèndum abans del 2025 sigui o no pactat.

Però el principal retret que fan als cupaires és la seva proximitat amb JxCat. Albiach els ha retret diverses vegades al llarg d’aquesta campanya que hagin donat suport a dues investidures de presidents de JxCat i que, en canvi, hagin votat en contra de la investidura de Pedro Sánchez i dels pressupostos estatals. Aquest aval al partit de Puigdemont i la voluntat de condicionar un nou govern independentista ha portat la cap de llista de la confluència a sentenciar que veu els cupaires "més a prop de JxCat" que no pas d’ells. "Tant Sabater com Riera han dit que volen un govern amb JxCat en què ells marquin el pas social", ha insistit aquest divendres durant l'entrevista a El món a RAC1. “No és que no els incloguem, és que s’exclouen ells”, ha remarcat en diverses ocasions Albiach, també aquest divendres, per justificar que no comptin amb els cupaires en el tripartit que anhelen. En plena escalada de retrets, la portaveu del secretariat nacional de la CUP, Maria Rovira, ha recordat que van ser els comuns els que van permetre l'aprovació dels pressupostos.

La pugna entre els comuns i els cupaires també és evident en els mecanismes que hi ha sobre la taula per alliberar els presos polítics. Mentre la CUP retreu a En Comú Podem que s’abstingués en la votació sobre la resolució a favor de l’amnistia que es va votar al Parlament abans d’acabar la legislatura, els comuns els contesten que estan a favor de l’amnistia però que no és la solució més efectiva a hores d’ara perquè el PSOE s’hi oposa. Amb tot, és cert que dins dels comuns hi ha veus que no són favorables a amnistiar els presos i veuen amb més bons ulls tant els indults com la reforma del delicte de sedició. De fet, són aquestes dues eines les que els comuns estan batallant perquè el govern espanyol les tiri endavant. "Amb aquest posicionament no estan demostrant que estiguin a favor d'un dret a a l'autodeterminació que no sigui criminalitzat", va reblar aquest dilluns.