Les veus de la Diada

Recull de testimonis d'una nova jornada història arreu de Catalunya

Barcelona

Eloi, 38 anys

Aquest dissenyador gràfic de 38 anys ha assistit a la manifestació acompanyat de la seva parella i les seves dues filles. Han vingut des d'Esparreguera i a pocs minuts del començament oficial de la concentració, es resguardaven del sol al passeig de Sant Joan. "Aquest any ho veig menys ple", explica, "però cada any dic el mateix i al final s'acaba omplint". De cara al futur immediat del procés, és partidari de les solucions més "factibles i més realistes". I, per tant, diu, creu que la millor opció és "celebrar unes eleccions constituents; és l'únic que ens deixaran fer".

Manel, 90 anys

El Manel diu que no està jubilat. "Jo faig voluntariat!", s'exclama. "Venir a les manifestacions és voluntariat!" No ha pogut venir sempre, algunes diades ha estat malalt, i preguntat per quines sensacions té aquest any es mostra pensatiu. "Digues la veritat", li diu la dona que l'acompanya. "L'any passat hi havia més gent", reconeix el Manel. "En tota la meva vida, que és molt llarga, és la vegada que hem arribat més lluny", explica. "Estic il·lusionat però no sóc il·lusori… Segueixo il·lusionat però em sembla que jo no veuré la independència". Ara bé, el Manel és optimista: "He dit «em sembla»!" I, en tot cas, està segur que "d'aquí 50 anys ho haurem aconseguit".

Meritxell i Laura, 19 i 15 anys

Són estudiants i mentre parlem es pinten una estelada a la cara. "Perdona'ns que no et mirem, eh, ens estem pintant!" Són joves, 19 i 15 anys respectivament, i han vingut en autocar des de Torrelles de Foix. "Hem estat aquí els cinc anys i, malgrat que aquest cop estem en cinc llocs diferents, veiem el mateix ambient de sempre". Reconeixen que els feia "una mica de por", però "hi ha la mateixa gent". És l'última manifestació? "Ens agradaria que ho fos però l'any que ve ens veiem aquí altre cop". Si fos per elles, "el millor seria dir que som independents i ser-ho", però accepten que no és tan fàcil: "Hem de ser democràtics, hem de votar, saber què opina la gent i si perdem ho haurem d'acceptar".

Teresa, Maria Pilar i Teresa, 68, 74 i 70 anys

Tres amigues que viuen a Barcelona i Sabadell. "Però som de Lleida!", matisen orgulloses. Tenen 68, 74 i 70 anys, respectivament: "Una bona mitjana!" Han vingut a totes les manifestacions, però no a les dels últims cinc anys: "Ens manifestem des del 1977!", diuen orgulloses. Estan preocupades: "Ens fa cosa que hi hagi menys gent perquè això de fer-ho descentralitzat…" Després de tants anys reivindicant-se, la Maria Pilar ho té clar: "Ni referèndum ni res, jo el que faria és tallar en sec i s'ha acabat!" Són optimistes, però totes tres tenen clar que l'any que ve tornaran a sortir al carrer a demanar la independència.

Nil i Guillem, 19 i 17

Aquests dos estudiants de Sant Sadurní no han vingut a totes les manifestacions, però sí a la majoria. "Sembla que no hi hagi tanta gent, aquest any, perquè ho han repartit més", expliquen. Han decidit venir amb tren a Barcelona, que "ens quedava més a prop". Tenen clar que tant si l'any que ve Catalunya ja és independent com si no tornaran a sortir al carrer: "Si no ho som, sortirem a reivindicar-la; si ja ho som, sortirem a celebrar-ho!" Defensen fer un referèndum, però "si no ens deixen, només podem fer una declaració unilateral". El seu missatge per als dirigents polítics catalans és contundent: "Menys parlar i més treballar, hem d'aprofitar ara que a Espanya no hi ha govern".

Eduard, 48 anys

L'Eduard té 48 anys, és de Barcelona però treballa per l'Ajuntament del poble on viu. Entre la multitud destaca per la seva bandera carregada d'eslògans i reivindicacions. Com ho veus? "La cosa està madura". És un veterà de les Diades: "Vinc des del 10 de juliol del 2010". Reconeix que "la gent està cansada però les ganes segueixen intactes". És sincer: "Espero no haver de ser aquí, l'any que ve", i si hi ha de ser "que no sigui de la mateixa manera, sinó per celebrar que ho hem aconseguit". De cara al futur, abans era partidari de celebrar un referèndum però ara pensa més en una declaració unilateral: "No hi tenim més remei". I la bandera? "Aquesta bandera ha anat a totes les manifestacions!" D'una banda, "fem que l'endemà de l'11 de setembre no sigui mai més el 12 d'octubre" i, de l'altra, eslògans que ho deixen clar: "Estem preparats".

Iñaki, 31 anys

Porta una bandera vermella que destaca en un mar d'estelades. L'Iñaki té 31 anys i en fa set que viu a Barcelona. Ell i la seva parella porten banderes per reivindicar la independència de Catalunya i la de Navarra. Mig en català mig en castellà, explica que aquest any ho veu bé. "Suposo que n'hi haurà menys que l'any passat, la gent està distribuïda per diferents llocs i està molt cansada". Què s'haurà de fer l'any que ve? "L'any que ve serem independents i si ho hem de celebrar ja vindrem". D'ara endavant, "declaració unilateral". Considera que més votacions només "cansen" la gent. I per a Navarra ho té clar: "Seguirem els vostres passos".

Isa i Floreal, 40 i 78 anys

L'Isa té 40 anys i és de Mali, fa tres anys que viu a Barcelona i parla un català més que digne. "Té molt d'interès a integrar-se", explica el Floreal. "Sempre m'ha interessat el tema de la independència", explica l'Isa, "estem a punt i hem de tirar endavant!" El Floreal, de 78 anys i "camí dels 79", ho veu bé, "complicat però bé". I la concentració d'avui? "Aquest any és diferent. Pot ser que hi hagi un 5 o un 10% que es refredi, però la majoria tornarà a sortir al carrer". És realista i reconeix que "ho tindrem difícil, no ens ho posaran fàcil". És partidari d'una "bona negociació" i, a partir d'aquí, confia en Europa: "El dia que ens declarem independents, Europa reaccionarà a favor". I és que "una manifestació pacífica durant tants anys, amb gent gran, jove, diversa…" no pot quedar en res.

Carlos, 55 anys

Amb una bandera com la del Carlos és difícil passar desapercebut. Lluïa els colors de l'Argentina i es defineix com a 'argentalà': argentí i català. Fa quinze anys que viu a Barcelona i ha vingut a més diades. "Aquest any ha vingut menys gent, tant ahir al Born com aquest matí a l'entrega floral al monument de Rafael Casanova". Aquest any hi ha cinc punts de concentració i això, diu, "pot ser un dels motius" que no n'hi hagi tanta. A ple sol i aguantant la bandera –necessita ajuda per mantenir-la dreta–, espera que la d'aquest any sigui "l'última manifestació autonòmica".

Tarragona

Cristina Andreu, 62 anys

La Cristina té 62 anys i és professora universitària. Li agrada que aquest any la Diada s'hagi fet descentralitzada. Malgrat el cansament –"estem una mica cansats de manifestar-nos sempre pel mateix"– la Cristina ho té clar: "Ens manifestarem els cops que faci falta".

Blanca Carcolé, 55 anys

Aquesta psicòloga tenia dubtes de la resposta que donaria Tarragona. "L'independentisme a la ciutat no té tanta força com a altres llocs". Vist com ha transcorregut la jornada, la Blanca s'ha mostrat satisfeta: "Hem estat a l'altura".

Josep Pallarès, 16 anys

El Josep també està content amb una diada arreu del territori, però reconeix que "quan se'n fa només una, s'hi concentra més gent i es dóna més imatge d'unitat". Malgrat això, aquest estudiant és optimista: "Ha estat molt bé, cada vegada estem més a prop de l'objectiu".

Xènia Vilar, 15 anys

"La participació m'ha semblat més baixa que altres anys", reconeix la Xènia. Però, a diferència dels altres testimonis de Tarragona, "el format no m'ha agradat tant com el de la cadena humana o la Via Catalana". Això sí, accepta que "ho hem de fer i hem de continuar fent-nos escoltar".

Berga

Mireia Casademunt, 32 anys

La Mireia té 32 anys i és de Monistrol de Calders (Moianès). Ella s'ha desplaçat a Berga per participar en una de les mobilitzacions descentralitzades convocades per l'ANC i Òmnium per aquest Onze de Setembre. La Mireia hi ha anat amb un grup d'amics perquè diu que s'ha "d'arribar al final del procés". Aquesta fisioterapeuta del Moianès ha explicat que ella i els seus amics han anat a la mobilització perquè volen "seguir formant part de tot el procés engegat, perquè ara toca aconseguir-ho".

Benet Guàrdia Cruells, 74 anys

El Benet té 74 anys i està jubilat. Des de Sant Boi de Lluçanès, s'ha desplaçat fins a Berga amb la seva dona, la Maria, per participar en la mobilització independentista d'aquest 11 de setembre. "Som aquí pel present i pel futur", ha dit. El Benet ha posat l'èmfasi en l'ambient que s'ha viscut a la capital del Berguedà i l'ha qualificat de "fabulós i immillorable". I és que aquest ambient és el que s'ha viscut a Berga i a la resta de ciutats que han acollit les altres mobilitzacions convocades per les entitats sobiranistes.

Miquel Joan Font, 48 anys

"He anat a totes les manifestacions, m'agrada posar-hi la nota de color". El Miquel té 48 anys i és vigilant de seguretat. Ell és veí de Berga i ha anat a totes les manifestacions que han convocat cada 11 de setembre les entitats sobiranistes, l'ANC i Òmnium, des del 2012. A la d'aquest 2016 també hi ha sigut, i aquest cop no s'ha hagut de desplaçar gaire, ja que s'ha quedat a Berga, on resideix. El Miquel ha assegurat que "la mobilització d'avui és molt important" i ha celebrat que "finalment hagi estat un èxit de convocatòria, perquè el país necessita la seva gent".

Més continguts de