SevillaSusana Díaz ha viscut sempre de l’expectativa desmesurada. La seva ambició, com passa amb tants d’altres, no guarda correlació amb el seu full de serveis. Andalusia, eterna zona de supervivència econòmica, segueix allà on era, i la seva vida política és un fidel reflex d’això. Els analistes veuran en l’avançament electoral acabat d’anunciar un seguit de coordenades, però només n’hi ha una: la victòria pura i dura, clau mestra per perllongar 37 anys de socialisme en l’única comunitat autònoma que no ha conegut mai l’alternança política.
El Parlament andalús, format per 109 diputats (26 menys que el Parlament català), comptarà excepte en cas d’insondable cataclisme amb quatre opcions: el PSOE, afavorit una vegada més per la seva fantàstica xarxa clientelar; el PP, sumit en la mediocritat d’un líder sense punch, Juan Manuel Moreno Bonilla; Podem-IU, en eterna disputa amb la matriu madrilenya i en mans d’una dirigent, Teresa Rodríguez, ben valorada; i Ciutadans, soci fins fa poc de Díaz i encomanat, de nou, a un personatge gris -Juan Marín-, l’actitud del qual durant l’aliança ha estat més aviat servil. Després de Nadal, l’encara presidenta i presidenta futura tindrà tres opcions: governar amb majoria absoluta (improbable des de la fi del bipartidisme), recórrer a Marín o teixir una aliança progressista amb Rodríguez.
Cal suposar que Díaz informarà Pedro Sánchez de les seves preferències amb la finalitat d’harmonitzar la (sovint) atrafegada casa socialista, encara que, donat l’historial de desacords entre tots dos i assumint la naturalesa de virregnat del PSOE d’Andalusia, tampoc seria desgavellat concloure que la baronessa de Triana faci bàsicament el que més convingui a la seva parròquia. En aquest cas, Sánchez sí que comptaria amb un condicionant en el seu discurs estatal: si Díaz opta per Podem, Pablo Casado i Albert Rivera explotaran la imatge de la radicalitat. Si opta per Ciutadans, Pablo Iglesias parlarà del Gattopardo i el PP d’una prolongació de les pitjors inèrcies, les que han retornat Andalusia (amb el concurs de Marín) al furgó pobre d’Europa.
Tota la resta és aire. Díaz mai residirà a la Moncloa perquè mai comptarà amb el favor del votant ibèric més enllà de Despeñaperros. Les costures que els seus idòlatres no volen veure a Sevilla són les que es fan ben visibles a Madrid.
