Les petites victòries d’Iglesias a la Moncloa
Aconsegueix marcar perfil i desfer nusos gràcies a la relació de líder a líder que manté amb Sánchez
MadridEl desastre comunicatiu amb les sortides per passejar dels nens a partir d’avui ha obert interrogants sobre la coordinació i la presa de decisions a la Moncloa, però és un episodi que, tot i ser excepcional, permet fer una aproximació al funcionament de la coalició: no hi ha dos governs en un, aquella possibilitat que treia el son a Pedro Sánchez l’estiu passat, sinó que hi conviuen el líder del PSOE i el líder de Podem. Això què vol dir? Com a vicepresident segon, Pablo Iglesias té una confiança i una lleialtat recíproca amb el president -afirmen fonts del seu entorn- i, alhora, Sánchez permet al soci minoritari apuntar-se alguna petita victòria. En moments de tibantor, els acords entre els secretaris generals dels respectius partits apaivaguen el soroll intern de la coalició.
Feia un mes que la direcció general d’Infància i Adolescència, depenent de la vicepresidència de Drets Socials liderada per Iglesias, treballava en l’alleujament de les restriccions per als infants i aquesta setmana aconseguia tirar endavant la iniciativa. Malgrat tot. Cal remuntar-se a dissabte passat, quan Sánchez va anunciar, en una de les seves habituals compareixences de cap de setmana, que els infants podrien sortir a fer una “passejada” pròximament. El partit lila encara es pregunta què va passar entre aquella nit i diumenge al matí perquè el president comuniqués als caps de les autonomies que no, que no serien passejades, sinó que podrien acompanyar un adult al supermercat o a la farmàcia.
Resulta difícil d’explicar que Iglesias no observés amb detall el decret que donava forma a una de les mesures estrella de la seva àrea en aquest estat d’alarma, però així va ser. Sense saber-ho, va veure com la portaveu, María Jesús Montero, anunciava dimarts que els nens només podien sortir si era per acompanyar un adult a fer les activitats essencials, cosa que, d’altra banda, ja estava permès.
La marxa enrere
La primera confusió comunicativa de l’anunci de Montero va ser que contradeia el que havia manifestat el president dissabte. En segon lloc, teòricament estava previst que la portaveu només parlés de la data d’entrada en vigor i de l’edat -canviava de menors de 12 a 14 anys-, però que els detalls es deixessin per després de la reunió tècnica que havien de mantenir a la tarda els equips de Sanitat, de desescalada -liderat per la ministra Teresa Ribera- i d’Infància. El rebuig generalitzat va ser tan gran que, segons fonts consultades, ministres socialistes també van pressionar per fer marxa enrere, i Iglesias va moure fils al més alt nivell. El líder del PSOE i el líder de Podem.
Va ser el ministre de Sanitat, Salvador Illa, qui va posar cara a la rectificació i la Moncloa va utilitzar una escapatòria per justificar l’errada: que Illa pot dictar qualsevol ordre que modifiqui les condicions del confinament. I així es va explicar. Aquell mateix dimarts a la nit es van tancar els detalls de la mesura i l’endemà va ser Iglesias qui va fer l’anunci solemne en roda de premsa. De cara enfora, el líder de Podem no va tenir inconvenient en fer autocrítica de la mala gestió comunicativa. En termes mediàtics, s’apuntava un segon èxit de l’estat d’alarma; el primer va ser amb motiu de l’ingrés mínim vital.
“El compromís que hem adquirit el president i jo és que sigui el mes de maig. Clar i català ho dic”, va afirmar Iglesias literalment després de la polèmica sobre la renda mínima. Entre un plantejament inicial al ministeri de Seguretat Social d’aprovar-lo al setembre i que funcionés plenament el 2021 i una alternativa “pont” que va deixar caure Iglesias, es va acabar arrencant el compromís d’avançar la mesura definitiva al mes de maig. Fonts de la vicepresidència segona i del ministeri de Seguretat Social neguen un xoc entre els dos departaments i, de fet, l’equip de José Luis Escrivá destaca la bona sintonia a l’hora de treballar la nova prestació. Més aviat, algunes fonts situen les reserves en els ministeris d’Economia i Hisenda, però es va acabar arribant a un acord per accelerar terminis en algunes trobades entre Seguretat Social, Treball, Drets Socials, sindicats i el tercer sector.
El dard de Montero al vicepresident segon -una iniciativa així “no s’improvisa”, va dir- va acabar neutralitzat per l’acord Sánchez-Iglesias, ratificat amb un comunicat de la Moncloa. Un cop anunciat el compromís del govern espanyol amb la data que demanava el líder de Podem, ara ja se situa l’aprovació a la segona quinzena de maig i els ministeris implicats no garanteixen que el milió de famílies beneficiades ja cobrin la prestació aquest mes vinent.
Les crítiques al Poder Judicial
Iglesias fa equilibris entre el càrrec de vicepresident i el de màxim dirigent del seu partit, sota el paraigua del qual va expressar el rebuig aquesta setmana a la sentència condemnatòria contra la diputada lila a l’Assemblea de Madrid Isa Serra. Les crítiques li van costar una segona reprimenda del Consell General del Poder Judicial, però no li ha comportat tocs d’alerta dins el consell de ministres, segons fonts consultades. Públicament, Montero va defensar Iglesias i va emmarcar la seva opinió en la llibertat d’expressió.
Progressivament, Iglesias ha anat cobrant més protagonisme -s’ha incorporat al comitè tècnic de gestió del covid-19-, però les petites victòries també impliquen mantenir la discreció si dissenteix en qüestions de gran profunditat. El vicepresident defensava el confinament total i no aixecar-lo passat Setmana Santa, però la cohesió del govern demana que els dos líders desfacin nusos lluny dels focus i exhibeixin sintonia.
