Política 20/10/2020

La cinquena moció de censura de la democràcia serà la quarta en fracassar

Només Pedro Sánchez va aconseguir la majoria per desbancar Mariano Rajoy de la presidència

Anna Mascaró
4 min
El president de Vox, Santiago Abascal, dimecres passat al Congrés.

BarcelonaVox defensarà aquest dimecres la cinquena moció de censura de la democràcia espanyola. Serà la quarta que fracassa i, previsiblement, la que haurà aconseguit menys suports fins ara. Si no hi ha canvis d'última hora, el líder del partit d'extrema dreta, Santiago Abascal, només comptarà amb els 52 vots dels seus diputats i quedarà molt lluny d'aconseguir la majoria absoluta al Congrés (176), necessària per fer caure el govern de Pedro Sánchez. A qui sí que pot posar contra les cordes la iniciativa, però, és al president del PP, Pablo Casado.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Des del 1978 s'han fet quatre mocions de censura contra presidents de l'executiu espanyol. Les dues primeres es van presentar contra Adolfo Suárez i Felipe González; les dues últimes contra Mariano Rajoy. I només l'última, impulsada per Pedro Sánchez després de la sentència de la trama Gürtel, ha acabat triomfant. En paral·lel, dos presidents s'han sotmès a una qüestió de confiança: Suárez i González, i els dos la van guanyar.

2017-2018: Rajoy, qüestionat per Iglesias i Sánchez

El president Mariano Rajoy (PP) va veure qüestionat el seu segon mandat en dues ocasions. Primer va ser el líder de Podem, Pablo Iglesias, qui va intentar fer caure el popular el juny del 2017. Després de setze hores de debat, la moció per investir l'ara vicepresident espanyol no va prosperar, ja que només va comptar amb els suports de Compromís, ERC i EH Bildu (82 vots). El PSOE es va abstenir malgrat els esforços d'Iglesias d'intentar convèncer els socialistes. "Podem construir una majoria alternativa", va insistir. També el PNB i el PDECat van optar per l'abstenció. La moció va servir per evidenciar la delicada majoria que mantenia Rajoy al poder: només Ciutadans i Coalició Canària (a part del PP) van votar no a la iniciativa del partit lila.

Un any després van ser els socialistes els que van decidir intentar fer caure l'executiu conservador. El desencadenant va ser una sentència demolidora per a Rajoy: la del maig del 2018 de l'Audiència Nacional, que va condemnar el PP per haver-se lucrat en la trama Gürtel (una sentència que fa uns dies va ratificar el Tribunal Suprem). L'1 de juny del 2018 es va votar, i Sánchez va aconseguir 180 vots a favor –els dels socialistes, Podem, els partits independentistes i el PNB–, contra 169 en contra i una abstenció. Va ser la primera vegada que un president era cessat pel rei com a conseqüència d'una moció de censura. "Com a demòcrata, acceptaré el resultat de la votació, però no puc compartir el que s'ha fet", va lamentar Rajoy. "Ha sigut un honor deixar una Espanya millor de la que vaig trobar. Tant de bo el meu substitut pugui dir el mateix en el seu dia, ho desitjo pel bé d'Espanya", va dir.

1987: Alianza Popular s'enfronta en va a Felipe González

El líder d'Alianza Popular (AP) Antonio Hernández Mancha va enfrontar-se el març del 1987 al llavors president socialista, Felipe González, en una moció de censura que va fracassar estrepitosament: 67 , 194 no i 71 abstencions. El PSOE disposava de majoria absoluta a la cambra i era impossible que la moció prosperés. Tot i que el candidat alternatiu a la presidència va negar haver pretès un "acte de notorietat, ni de bon tros un acte electoralista" amb la moció de censura, bona part dels diputats van recriminar-li això mateix.

Hernández Mancha havia de liderar la moció sense poder enfrontar-se a González a l'hemicicle, ja que era senador i diputat al Parlament andalús però no al Congrés. Les seves declaracions abans de la votació, en què va mostrar-se disposat a "desgastar-se" a favor de "l'interès general", van ser premonitòries: el fracàs de la moció de censura va posar en entredit el seu lideratge dins la dreta quan feia molt poc que havia sigut escollit, cosa que va portar Manuel Fraga a recuperar les regnes de la formació a principis del 1989. Poc després, José María Aznar seria nomenat nou líder del partit, refundat amb el nom de Partit Popular (PP).

1980: González perd contra Suárez però impulsa el seu lideratge

Hernández havia intentat sense èxit reeditar l'estratègia que el mateix González havia dut a terme el 1980 contra el president Adolfo Suárez (UCD). El líder del PSOE va perdre la votació (amb 152 vots a favor, 166 en contra i 21 abstencions), però va projectar-se com a alternativa de govern. El socialista Alfonso Guerra va defensar la moció: "És un deure moral quan l'oposició considera que el govern no ha defensat els interessos dels ciutadans", va dir, i va carregar contra el passat franquista del president insistint que "qualsevol avenç democràtic" exigia "la substitució de Suárez". "Aquest debat ha permès perfilar les posicions", va admetre el president, que va afegir: "Seguirem sent un partit de centre, que garanteixi el canvi sense risc".

Felipe González va tancar amb aquestes paraules la seva última intervenció: "La moció de censura no tirarà endavant, però el govern quedarà censurat i, si no reacciona amb molta fermesa, que no ho farà, les coses aniran pitjor". González va perdre, efectivament, la votació, però va marcar un perfil propi que va contribuir significativament a la seva victòria a les urnes el 1982, un any després que dimitís Suárez. Vox, de fet, reivindica ara la seva moció de censura recordant que, malgrat fracassar, tots els partits que han impulsat aquesta mesura contra l'executiu espanyol han acabat governant.

stats