Delegada a MadridQualsevol moviment de la monarquia espanyola cal interpretar-lo amb deteniment. Ja no hi entra en joc una sola institució, sinó que és una pugna constant entre un pare i un fill per sobreviure. O això és el que ens vol fer creure la Moncloa. Davant del silenci de Felip VI, el president espanyol s’ha convertit en el portaveu de la Zarzuela a l’espera del discurs de Nadal del monarca, sempre supervisat per l’executiu espanyol. A Madrid, doncs, torna la pugna oberta a l’estiu entre els joancarlistes i els felipistes. És a dir, entre partidaris del vell ordre, que veuen l’emèrit com la víctima d’un rei lligat de peus i mans per una “suposada conspiració judeomaçònica d’un règim totalitari i bolivarià soviètic” -com comentava fart i amb ironia Pedro Sánchez dimecres en una entrevista a Telecinco-, i un PSOE que presenta Felip VI com un rei contemporani que “parla català” i “s’interessa per la cultura basca”.
Inscriu-te a la newsletter Política
Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi
La regularització fiscal era la solució menys costosa per al rei emèrit. Què són 678.393 euros al costat d’un “regal” de 65 milions d’euros de la dictadura saudita? Tan sols l’1% dels fons que presumptament són a Suïssa, lluny de ser declarats a Espanya. Però el moviment per tornar a casa per Nadal podria acabar girant-se-li en contra. La Fiscalia va confirmar divendres que manté la investigació sobre les targetes opaques tot i la declaració voluntària. La doctrina del Suprem estableix des del 2019 que si s’ha rebut un avís formal del ministeri públic -com va passar amb el rei emèrit a principis de novembre- no hi ha dret a regular els fons.
¿Veurem el rei emèrit al banc dels acusats? Fidel al seu estil polèmic, la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, verbalitzava dijous el que molts polítics pensen sobre el cas: “La llei és la mateixa per a tots, però no tots som iguals davant la llei”, Joan Carles I “no és un ciutadà més”. Tot dependrà del que decideixi la Fiscalia del Tribunal Suprem i de si el PSOE al final acaba desbloquejant la comissió d’investigació al Congrés. Després de quatre intents, ja hi ha dues peticions més sobre la taula, ara per les targetes opaques -en què el rei emèrit ja no estaria protegit per la inviolabilitat-. El PP i Vox s’han convertit en els millors aliats del PSOE, en aquest cas, per protegir la Corona, mentre Podem ha redoblat la seva ofensiva republicana amb un vídeo viral que equipara la Casa Reial al càrtel de la droga de Pablo Escobar.
Però tot i el parèntesi reial, la campanya del 14-F continua marcant el dia a dia polític a Madrid. Ja fa sis divendres que el líder del PP, Pablo Casado, desembarca a Catalunya. I en la pugna per desbloquejar el Consell General del Poder Judicial ara hi ha afegit una nova condició: que el consell de ministres no concedeixi l’indult als presos polítics. Tot i la insistència del Parlament per l’amnistia, la mesura de gràcia és la via que pren més força a Madrid per a la llibertat dels líders independentistes. I qui hauria de signar-la és un Felip VI cada dia més pressionat per totes bandes.
EL DETALL
La web del Congrés era, fins aquesta setmana, un galimaties considerable. Mantenia una interfície del 2006 i, si s’hi entrava des d’un navegador configurat en català, automàticament canviava el text a spanglish, una barreja d’anglès i castellà. Amb un any de retard, la cambra acaba de llançar una nova web que ha costat 1,6 milions d’euros. Ja no surt en spanglish, sinó en catanyol, mig en català mig en castellà.
La presentació divendres a Barcelona del número especial de la revista L’Avenç, amb un dossier sobre Quin país volem, tenia un aforament màxim de 18 persones (i, a part, es retransmitia per YouTube). Entre els primers que van reservar lloc hi havia l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol i l’exdiputat cupaire David Fernàndez. Al final de l’acte van protagonitzar quinze minuts de conversa respectuosa a peu dret.
