Pollença tornarà a catalogar les cases singulars del Port
Nous informes contradiuen el que justificà la desprotecció amb l'argument de possibles indemnitzacions i defensat per l'anterior equip de govern
PollençaL'Ajuntament de Pollença preveu tornar a incloure en el catàleg de patrimoni les edificacions singulars del Port que l'antic equip de govern va intentar eliminar amb l'argument de possibles futures indemnitzacions als propietaris que veurien reduït l'aprofitament urbanístic. La mesura afectava les cases de can Ques, can Morató, can Mena, ca l'Adroguer i can Tugores, típiques de l'arquitectura racionalista de principi de segle XX.
Si la decisió de l'antic equip de govern es basava en un informe de l'arquitecte municipal, ara existeixen nous informes que el contradirien, explica Bartomeu Cifre, regidor d'Urbanisme. L'edil també destaca que si hi s'hagués de fer front a indemnitzacions, es podrien estudiar altres maneres de compensar els propietaris.
La proposta del nou equip de govern també podria incloure la casa de can Franc -coneguda com Can Llobera-, exclosa del catàleg ja a l'octubre de 2014 amb el mateix argument de possibles indemnitzacions. L'antic Consistori calculà que l'Ajuntament s'arriscava a haver de pagar entre 3 i 5 milions als propietaris. Per donar solidesa a la seva opció, va acusar el Consell de no voler responsabilitzar-se'n quan aquest es negà a declarar BIC l'immoble perquè no complia les condicions.
L'informe de l'arquitecte
Amb can Franc eliminat del catàleg, l'Ajuntament pollencí aprovà tornar-lo a treure a exposició pública el mes de febrer passat per valorar si se n'havien d'excloure les altres edificacions. La decisió es basà en un informe de l'arquitecte Rafel Balaguer, emès el mes de novembre. S'hi calcula la quantitat exacta que costaria una indemnització. Balaguer xifra les indemnitzacions de les cinc cases en devers 4,5 milions d'euros i hi afegeix can Franc, que calcula que podria costar 3,6 milions als comptes públics.
L'arquitecte, a més, aprofita l'escrit per acusar certs partits polítics de protegir sense valorar les repercussions econòmiques que pot tenir aquesta opció als comptes públics. Posa l'exemple de Cala Carbó: "El que és cert i segur és que ja se superen els 20 milions de sentències fermes, i cap dels parlamentaris que votaren que sí (referint-se a la Llei que desclassificà la urbanització) no s'ha rascat la butxaca", diu l'arquitecte en aquest informe. El Tribunal Suprem desmentí aquest escrit fa unes setmanes, quan eximí l'Ajuntament i el Govern de pagar aquesta xifra, que finalment es rebaixarà considerablement.
El vot d'Unió Mollera
La mesura destinada a valorar l'exclusió del catàleg d'aquestes cases, impulsada per l'exbatle Bartomeu Cifre Ochogavia, va rebre el suport del PP, El Pi i Unió Mollera al febrer. La resta de partits (excepte MÉS, que no era en aquell ple) hi votaren en contra. Així doncs, perquè la nova proposta sortís endavant en una suposada futura votació, l'edil del Moll, que ara governa amb Junts Avançam, hauria de canviar el sentit del seu vot.
La discussió sobre el nou catàleg de patrimoni es reprendrà després de l'estiu.
