Pollença triplica la producció de residus a l'estiu

El 2015 es van generar més fems que els cinc anys anteriors

La producció de residus de Pollença es multiplica per tres en temporada alta. Si el mes de gener de 2015 es varen recollir uns 577.000 quilograms de residus, a l'agost en varen ser més de 1.800 tones. Aquesta tendència també es repeteix en els anys anteriors. Aquestes xifres, aportades per l'empresa municipal de recollida de residus, Emser, també demostren el baix percentatge de recollida per fraccions (paper, vidre i envasos), que ronda el 14 per cent.

Aquesta major producció de residus es deu a la temporada alta turística i a la gran quantitat de xalets turístics que s'hi lloguen (almenys  1.500 reglats i tants d'altres de no registrats).

Tants residus com Inca

L'alta pressió turística de Pollença fa que les seves xifres de producció de residus s'acostin a les d'Inca, un municipi amb alta producció de fems i quasi el doble d'habitants. L'any 2014 la capital del Raiguer (prop de 31.000 habitants) va produir 13.787 tones, mentre que Pollença (uns 16.000 habitants) en produí 12.241.

Les xifres de 2015 encara seran més altes, ja que sense comptar el mes de desembre es varen recollir 12.292 tones de residus, més que en tot l'any anterior. De fet, les xifres de 2015 són superiors a les dels quatre anys anteriors, com es pot comprovar en aquest gràfic, on no està inclosa la recollida selectiva:

Pla de recollida selectiva

El Consistori va posar en marxa l'any passat un procés de participació per elaborar un nou pla director de residus i aconseguir una millora en les xifres de separació per fraccions. Segons dades de la diagnosi de la recollida de residus al municipi, aquesta té un dèficit d'uns 300.000 euros (amb xifres de 2013).

Altres municipis, com Inca, també a la part baixa de la classificació en recollida selectiva, duran a terme nous plans per disminuir l'impacte de la producció de fems. A la capital del Raiguer s'ha calculat que amb una millora de les pràctiques de separació de residus, el Consistori podria estalviar un milió d'euros anual.