El pont de Bauzá amb el món rural

PalmaUn llarg aplaudiment del sector, i sobretot de la bancada del PP, una abraçada amb el president i una passejada de torero que surt per la porta gran. El conseller Biel Company guanya quan el Parlament aprova la llei agrària i encara guanya més quan els socialistes la voten en contra. Justifica el càrrec i s'assegura la continuïtat en política. Company és l'enllaç de Bauzá amb el món rural, és qui permet la reconciliació amb nuclis de tradicionals votants populars. El conseller sap que ara ha de fer de gregari, que li toca fer feina per al president, malgrat intueixi que, si a aquest no li convingués, ja no el tindria devora. Si no, que ho demani a Mateu Isern.

El PSIB i MÉS diuen gairebé el mateix a l'hora de criticar la Llei agrària: que facilita activitats i actuacions urbanístiques en rústic que no tenen res a veure amb l'agricultura. Ara bé, els primers acaben posant més èmfasi que els segons en el rebuig de la norma, no voten res a favor i avancen que la canviaran si en tenen oportunitat. El PP ho aprofitarà per denunciar un suposat desinterès dels socialistes per la gent del camp i tornarà a acusar-los d'eliminar en el passat la Conselleria d'Agricultura.

Per manco, MÉS ha votat en contra altres vegades. El posicionament de MÉS no s'entén sense tenir en compte el suport de la Unió de Pagesos a la Llei agrària. En el ple del Parlament no només hi havia el líder del sindicat pagès, Biel Torrens, sinó que també hi era l'exconseller d'Agricultura Mateu Morro, vinculat al sindicat i membre de l'executiva de MÉS. Entre el públic del ple hi havia pagesos, sí, però també hi havia personatges engominats i sense calls a les mans. És fàcil preveure que no només se'n beneficiaran els qui conreen la terra d'aquesta llei.

El recurs al "i tu més" no serveix al president Bauzá per amagar el fracàs en la millora dels recursos econòmics per a aquesta terra. L'evasiva és la resposta a les crítiques dels socialistes, que aquest dimarts han focalitzat les intervencions en el torn de control al Govern a posar de manifest que amb Bauzá de president ni s'ha millorat el finançament ni han arribat les inversions estatutàries ni Balears ha deixat de ser la comunitat que menys inversions per capita rep de l'Estat ni s'ha aprovat un nou Règim Especial Balear, com estava previst, per compensar els desavantatges de la insularitat. Res. El Govern evita la confrontació amb Madrid i encara li dóna gràcies per poder vendre com un èxit l'estalvi que aconsegueix quan s'endeuta.

Especialment sagnant és la situació del REB. Han passat set anys des que s'aprovà la reforma de l'Estatut que el preveia, s'han acabat els set anys de termini que es donaven perquè arribassin les anomenades inversions estatutàries fins que s'aprovàs aquest mecanisme de finançament que havia de compensar la insularitat. I res. Ni Madrid ha pagat les inversions estatutàries ni s'ha aprovat un nou REB. El Govern diu ara que negocia amb l'Estat. Set anys perduts a raó de milions d'euros cada any perquè l'únic que ha fet el Govern, l'informe encarregat a la UIB, determina que el cost de la insularitat suposa un 18% del PIB. A Catalunya una situació no tan denigrant genera sublevació social.