El PP tasta les seves crítiques
L'estima per la cadira, la renúncia a les sigles, la incapacitat de control intern o l'herència rebuda, retrets dels populars que ara els tira en cara l'oposició
PalmaEl PP veu darrerament com arguments que ha emprat per criticar l'esquerra ara esdevenen bumerangs. Unes enquestes electorals que no mostren majories absolutes i un cert desgavell a la Part Forana, provocat en part per l'interès del president José Ramón Bauzá per salvar el seu discurs anticorrupció, generen canvis en el missatge i en la forma d'actuar dels populars i activen una reacció de l'oposició, que els retreu els mateixos arguments que han utilitzat els conservadors contra ells: que renuncien a les seves sigles en determinats municipis i que Bauzá és capaç de qualsevol casa per mantenir la cadira.
La darrera crítica surt de la boca de la candidata socialista Francina Armengol arran de les declaracions fetes aquest dimecres per Bauzá en una entrevista a TVE. El president ha admès obertament que té “molt complicat” revalidar la majoria absoluta i obre la porta a pactes. “Volem donar l'estabilitat que vulguin els ciutadans de Balears: sigui amb una majoria absoluta, sigui amb una majoria simple o amb pactes puntuals”, ha afirmat, i “si hi ha d'haver pactes, haurem de prescindir d'egos i d'ideologies”. A mesura que s'apropen les eleccions i es coneixen intencions de vot, el PP balear ha deixat de dir que només es garantiria l'estabilitat amb una majoria absoluta seva. La consigna de ser els únics que podien garantir estabilitat, amb la qual s'havien presentat a les eleccions fins ara, s'ha esvaït amb les enquestes. I han passat a assegurar que també es pot garantir estabilitat amb pactes puntuals i, fins i tot, sense ideologia.
El moviment de Bauzá no passa desapercebut a l'oposició, que li torna ara una crítica tradicional del PP contra els pactes de l'esquerra, que és capaç de qualsevol cosa per la cadira. Això és el que li diu ara l'oposició al president. “Està desesperat”, afirma Armengol. “Sap que perdrà la majoria absoluta”, afegeix el candidat de Més, Biel Barceló. “Per la cadira, és capaç de qualsevol cosa”, sentencia Armengol, referint-se a la defensa dels pactes que fa el PP.
La renúncia a les sigles
Si fa unes setmanes era el PP qui denunciava arreu de l'Estat que el PSOE havia renunciat a les seves sigles per pactar amb Podem, basant-se en el cas de la coalició que s'ha fet a Sóller, ara és el PSIB qui retreu als populars que ho hagin fet a municipis com Alaró o Vilafranca, on no es presentaran amb les sigles del partit sinó amb 'marques blanques' perquè els batles i candidats estan imputats. L'operació, que cerca salvar el discurs anticorrupció de Bauzá basat en l'aplicació del seu codi ètic, té l'aval de la direcció del PP. Bauzá, per poder mantenir que no presenta imputats a les llistes, permet que el seu partit no es presenti i deixa que els mateixos candidats imputats concorrin en agrupacions d'electors.
El PP defensa que no és el mateix el seu cas que el del PSOE. Fins i tot diu que no renuncia a les sigles, malgrat que això passi a Alaró i Vilafranca, sinó que allò que es fa és aplicar el codi ètic, que impedeix als imputats presentar-se, i aplicar l'autonomia que tenen els comitès locals per decidir si es presenten o no. Si un comitè local del PP opta per no presentar-se en un municipi, diu el guió dels populars, s'ha de respectar la seva autonomia i, si en aquest municipi es presenta una agrupació d'electors, no ho fa el PP, mantenen.
El cas és que aquestes situacions se sumen a d'altres, com la de Sineu o Pollença, on el partit es presenta i, a la vegada, també ho fan els seus batles amb altres sigles. Però també s'hi afegeixen casos d'altres divisions internes com les que s'han viscut a Selva o a Manacor, o de relleus que han provocat certa erosió, com el de Palma o sa Pobla. Tot plegat fa previsible que el conjunt d'aquests casos pugui passar certa factura electoral al PP i, en qualsevol cas, provoca que l'oposició posi el dit a la llaga i critiqui que Bauzá no sigui capaç ni de posar ordre al seu propi partit, una altra crítica que habitualment anava en sentit contrari.
L'herència rebuda
Els bumerangs també s'estenen a la gestió, sobretot a l'econòmica. L'incompliment del compromís de dèficit malgrat les retallades en serveis públics, la incapacitat per millorar el finançament tot i haver denunciat la seva insuficiència o l'augment del deute públic malgrat no haver fet inversió pública, són emprats ara per PSIB i MÉS en contra del PP, quan fins ara els populars han fet bandera de la seva gestió de la hisenda pública i han emprat arguments similars contra la gestió del Pacte. L'herència rebuda, un eix per justificar la gestió econòmica del PP, és ara en boca de l'oposició per alertar dels comptes que es trobarà el proper Govern que surti de les eleccions de maig.
