Mourinho va fer molt mal al Madrid. En la roda de premsa del "¿Por qué?", va regalar al madridisme una excusa imperial: si guanyem és perquè som els millors i si perdem és perquè hi ha un complot contra nosaltres. No un error, un complot. Això serveix per consolar-se però no per millorar. El barcelonisme pre-Guardiola també s'havia creat una excusa així i no vam anar bé fins que ens en vam desempallegar. En el món del Madrid, hi ha qui –després del partit del Barça– encara està en l'era Mourinho. Cristiano i Ramos, per exemple. Són bons, però no saben perdre. Però molts d'altres ja n'han sortit. El mateix Ancellotti. Felicitats i gràcies. El 'mourinhisme' –la barreja de la puntada de peu i la teoria de la conspiració– va fer furor i va desbordar el madridisme futbolístic per tenyir un altre madridisme, el polític. Esperem que l'era post-Mourinho també hi arribi.
