Addicte al mòbil? Ha arribat l'hora de fer un descans fa arribat l'hora de fer un descans

AStuart Crabb, director de formació de Facebook, li encanta, naturalment, presumir dels extraordinaris beneficis dels ordinadors i dels smartphones . Però seguint l'exemple de cada cop més líders tecnològics adverteix: "Apaga'ls de tant en tant i aparca'ls". En un món on la tecnologia es planteja com una resposta omnipotent a tots els interrogants, cada vegada més també es veu com una eina massa poderosa, fins i tot addictiva.

La preocupació, expressada recentment en conferències i en diferents entrevistes amb executius d'empreses de tecnologia, és que l'atractiu d'una estimulació constant -els pop ups , de notificacions, i d'alertes- estan creant una profunda ansietat física que pot afectar la productivitat i les interaccions personals.

"Si poses una granota en aigua freda i a poc a poc l'escalfes, no saltarà i hi bullirà fins a la mort, és una bona analogia", explica Crabb des de la seu de Facebook al Silicon Valley. Cal que els usuaris "siguin conscients dels efectes a llarg termini que tenen els dispositius en el seu rendiment i les seves interaccions".

Les empreses admeten l'error

La idea no és res de l'altre món per a qualsevol que ja hagi fet broma sobre l'estil de vida crackberry (un terme utilitzat als EUA pels addictes a la Blackberry) o bé segueix els últims resultats dels investigadors que estudien les propietats addictives de la tecnologia interactiva.

Però sentir-ho dels líders de les companyies més influents del Silicon Valley, que s'enriqueixen a base que la gent passi més temps connectada, pot sonar igual que un executiu del món de l'automobilisme ensenyant múscul amb un cotxe de luxe però alhora advertint dels perills d'accelerar massa de pressa.

"S'ha acabat la fase lluna de mel i ara estem en l'etapa en què ens posem les mans al cap i ens preguntem: «Uau, què hem fet?»", argumenta Soren Gordhamer, organitzadora de Wisdom 2.0, una conferència anual que es va inaugurar el 2010 i que té com a objectiu la recerca de l'equilibri en l'era digital. "Això no vol dir que el que hàgim fet fins ara sigui dolent; no en sabíem les conseqüències, però ara cal girar full".

En la conferència Wisdom 2.0 al febrer, els fundadors de Facebook, Twitter, eBay, Zynga i PayPal, i els executius i directors d'empreses com Google, Microsoft, Cisco i altres, van escoltar o bé participar en xerrades amb experts en ioga i atenció. En almenys una sessió, van debatre si les empreses tecnològiques han de tenir la responsabilitat de considerar el seu poder col·lectiu per atraure consumidors a jocs i activitats que els fan perdre el temps o bé distreure'ls.

La ciència per esbrinar si aquests tipus de jocs i aplicacions són addictius és encara embrionària. Però el Manual de Diagnòstic i Estadística de Trastorns Mentals, tota una autoritat dins aquesta disciplina, planteja l'any vinent incloure "el trastorn per ús d'internet" en el seu annex, una mostra que alguna cosa està passant. Tot i això, els professionals asseguren que necessiten més temps per treure'n una conclusió oficial.

Algunes persones consideren que no hi ha cap problema d'addicció al món digital i que fins i tot les activitats online serveixen per millorar mecanismes neurològics. Eric Schiermey, cofundador de Synga, una empresa online de jocs i productora de hits com Farmville, diu que ha ajudat milions de persones a convertir-se en addictes a la dopamina, un neurotransmissor que alguns anomenen "l'hormona de la felicitat", però que té també un paper important en les addiccions.

El que Schiermey sí que considera és que aquesta gent està enganxada a la dopamina i que Silicon Valley no n'és responsable per haver creat una tecnologia tan irresistible, com tampoc els restaurants de menjar ràpid són responsables de fer un menjar que tants desitgen. "Els restaurants dirien: «Som responsables que la gent s'estigui engreixant?» La majoria de la gent respondria: «No»", diu Schiermey. I afegeix: "Només pel fet de ser humans volem dopamina".

Seguint la mateixa línia, Scott Kriens, director de Juniper Networks, una de les empreses d'infraestructura d'internet més grans, argumenta que l'atracció pels aparells reflecteix sobretot el desig primitiu humà de connectar i interactuar, però que aquests desitjos necessiten ser controlats perquè no ofeguin la vida de la gent. "Tenim la responsabilitat de dotar el món de les capacitats més poderoses", deia. "I ho fem amb els ulls ben oberts, atents al fet que podem fer mal a algú. Algú podria dir: «Per què no ho feu d'una manera que no pugui fer mal?» Això és ingenu, l'alternativa és donar ginys menys poderosos a la gent, i aquest és un mal compromís amb el client", afegeix.

Ioga i exercicis de respiració

Crabb, l'executiu de Facebook, indica que la primera i simple preocupació que comparteixen és que la gent pugui viure una vida equilibrada. I alhora admet que aquesta idea podria sonar contradictòria amb la visió de negoci de Facebook: enganxar a la xarxa social cada vegada més persones. "Sé que és una paradoxa", admet.

De totes maneres, aquestes declaracions reflecteixen els esforços cada vegada més importants a Silicon Valley per oferir contrapesos a la voràgine del dia a dia. Moltes empreses comencen a ensenyar meditació i exercicis de respiració als treballadors per ajudar-los a anar més tranquils i a desconnectar.