Aplis de productivitat: estratègies de gestió del temps

Es dispara l’ús de les aplicacions mòbils que permeten desar arxius al núvol, gestionar tasques, organitzar l’agenda o fins i tot coordinar equips de treball

El mòbil no es limita a mantenir-nos en contacte amb els nostres amics a través de Facebook o WhatsApp. No és tan sols un immens àlbum de fotos amb els filtres d’Instagram. Cada vegada portem més la feina a la butxaca. L’estudi de pronòstics per al món mobile fins al 2020 fet per la GSMA ja vaticina que aquest petit aparell passarà de ser un dispositiu de comunicació a ser un hub del nostre estil de vida: salut, esports, control domòtic… i també una eina professional. Les aplicacions de productivitat encara no són les més utilitzades, però sí de les que més creixen. “Al final, on hi ha més negoci amb el mòbil és en l’oci, però hi ha forat per a les aplis professionals”, diu Ramon Querejazu, fundador i CEO de Selftising, una empresa de disseny d’aplicacions.

Un estudi de Flurry, una companyia dedicada a l’analítica mòbil, estableix que mentre en anys anteriors es vivia una efervescència de les aplicacions relacionades amb l’entreteniment i la missatgeria instantània, el 2014 ha sigut l’any de les aplicacions de comerç i de productivitat. El seu ús s’ha incrementat un 174% i un 121%, respectivament. Per Carles Ferreiro, CEO d’AppCircus i fundador dels Mobile Premier Awards, els autònoms i professionals sempre connectats hi han contribuït de manera determinant.

Però què entenem per aplicacions de productivitat? Són eines per al mòbil que permeten fer millor la feina: desar arxius al núvol, gestionar tasques, organitzar l’agenda, comunicar-nos i coordinar-nos amb l’equip… De vegades, però, aquestes aplis es confonen amb les professionals, dedicades a un sector o a una empresa en concret, un tipus d’eines que també creix. “Difícilment un mòbil o una tauleta substituiran un ordinador per treballar, però sí que seran un gran complement per treballar en mobilitat”, assegura Jordi Flamarich, periodista, formador i consultor especialitzat en aplicacions. Querejazu té una visió diferent: “Estem passant del computer center management al mobile center management. És a dir, que el centre de la gestió sigui el mòbil”.

Documents, tasques i agenda

El correu electrònic és de ben segur l’aplicació de productivitat per excel·lència, però n’hi ha moltes altres que han fet fortuna, algunes provinents de l’entorn web que s’han adaptat bé als dispositius de butxaca. Per desar notes d’una reunió o idees pensades fora de l’oficina i sincronitzar-les a l’ordinador hi ha Evernote. “Et permet introduir-hi fotos, sons, coses que rarament faràs servir al teu escriptori, però que probablement en l’entorn mòbil tenen sentit perquè no estàs per picar moltes coses en detall”, explica Ferreiro. Flamarich, que ofereix formació centrada en aquesta aplicació, opina que ha fet un “salt fantàstic en dispositius mòbils”, però també hi troba inconvenients: “Evernote és una grandíssima aplicació, però té el problema que fa tantes coses que al final s’està desdibuixant el seu sentit”.

Per gestionar arxius al núvol, les eines més utilitzades són Dropbox i Google Drive. Per a Flamarich, la primera té dos inconvenients: “una capacitat molt limitada” -2GB d’espai de franc- i que es poden crear “còpies en conflicte” si diverses persones obren l’arxiu alhora. Drive, en canvi, resol les dues mancances, amb una capacitat superior i la possibilitat que diverses persones hi editin de manera simultània. Pel que fa als arxius, cal recordar que no va ser fins l’any passat que Microsoft Office es va abocar als dispositius mòbils, només per llegir documents en la seva versió gratuïta. Per gestionar tasques, els professionals recomanen Wunderlist. “La pots fer servir tant a escala professional per a la gestió de tasques dins un projecte, com a escala personal i familiar”, explica Flamarich. Per la seva banda, Ferreiro aconsella també altres eines com ara Any.do o Timeful.

Les empreses catalanes també s’estan llançant al desenvolupament d’aplicacions professionals i de productivitat. N’és una prova que enguany als Mobile Premier Awards es van presentar força aplis relacionades amb la feina. Des de Selftising, Querejazu explica que estan desenvolupant la seva primera apli de productivitat, que s’anomenarà Doted. Es preveu que a l’estiu surti la versió beta, però no serà fins al setembre que n’apareixerà la primera versió comercial. “És un optimitzador del temps perquè aprofitis el contingut”, explica a l’ARA el CEO d’aquesta companyia. La idea de l’aplicació és que l’usuari hi pengi continguts -llibres, apunts, articles web- i l’aplicació s’encarregui de buscar petits espais de temps a la seva rutina perquè els pugui llegir o memoritzar.

Cap a l’assistent personal

Querejazu explica que l’eina jugarà amb la localització i la rutina de l’usuari; és a dir, analitzarà el context per decidir si és un bon moment per llegir o no. Per exemple, si sap que l’usuari a les sis de la tarda sempre és al tren i li ha dit que a aquella hora pot llegir, cada dia a les sis de la tarda li proposarà un contingut. Però si detecta que un dia a aquella hora encara és a la feina, no l’hi oferirà. “El que nosaltres venem són estratègies de gestió del temps”, explica Querejazu sobre una aplicació que també servirà per a estudiants que hagin d’estudiar-se apunts. A ells els oferirà per llegir més vegades aquell contingut dels apunts marcat com a rellevant. L’eina serà gratuïta i s’oferirà tant per a iOS com per a Android. Querejazu vaticina que s’obrirà pas sobretot en el mercat americà.

Els experts coincideixen que les aplicacions de productivitat i el mòbil com a dispositiu laboral encara tenen força reptes i esperen que s’espremin més en un futur totes les seves possibilitats. “El repte és oferir una experiència d’usuari cada vegada millor”, apunta Ferreiro. Querejazu afegeix que cal explotar més la geolocalització. Per exemple, explica que per als comercials serà molt útil tenir els seus contactes geolocalitzats i que una apli de productivitat els gestioni les rutes de visita de clients. Per a Flamarich, s’han de resoldre millor qüestions com ara la impressió de documents des d’un dispositiu mòbil i la sincronització del material en diferents dispositius en el cas d’eines com Pages o Keynote, que critica perquè són “ applecentrics ”.

Demanda baixa i poca inversió

Per a Flamarich, les mancances d’algunes aplicacions de productivitat s’expliquen perquè la demanda encara és baixa i moltes empreses no hi inverteixen més pel poc rèdit que obtenen. “Molta gent no vol que el seu mòbil sigui també una estació de treball”, afirma Flamarich. En aquest sentit, França va regular l’abril de l’any passat el dret que els treballadors poguessin ignorar a partir de les sis de la tarda correus i altres comunicacions relacionades amb la feina. Mentre que alguns professionals són reticents a emportar-se la feina a la butxaca, per a altres és del tot imprescindible i reclamen excel·lència. “Ens agradaria que el nostre mòbil fes com Her [la pel·lícula escrita i dirigida per Spike Jonze], que fos un assistent personal”, concreta Ferreiro.

Com aconseguir promoure una app sepultada a l’‘store’?

“El 70% de les aplicacions s’instal·len per recomanació”. Així de contundent es mostra Jaume Ferré, CEO de Geenapp, una start-up catalana dedicada a la promoció d’aplis. El boca-orella sembla un mètode massa tradicional per a un dispositiu tan actual, però a l’hora de la veritat els desenvolupadors ho tenen difícil perquè la seva proposta no acabi sepultada entre les més d’un milió d’aplicacions de l’Apple Store, i el mateix en el cas del Google Play. Molts opten per “contractar instal·lacions” perquè els usuaris descobreixin la seva apli. Es tracta de promoure aplicacions a través de Facebook, webs i altres plataformes, de manera que els desenvolupadors paguen per cada instal·lació aconseguida a partir d’aquests canals. El preu que abonen es coneix com a cost per instal·lació (CPI).

Geenapp ha elaborat un estudi sobre el CPI en diferents països del món i també segons el dispositiu i la temàtica. Mentre que el CPI mitjà a iOs és de 1,67 dòlars americans, a Android és de 0,98. “iOS té un preu molt superior a Android perquè el seu usuari té més poder adquisitiu”, explica Ferré. Pel que fa a territoris, a l’Amèrica del Nord i a Europa és on el CPI és més alt, mentre que quant a temàtiques, les aplis de salut i de viatges encapçalen el rànquing, amb 1,37 i 1,36 dòlars americans, respectivament. A l’altra banda de la balança hi ha les aplicacions de productivitat. El CPI mitjà a Espanya està lluny del d’altres països amb aquest mercat més desenvolupat, com el Japó o els EUA. Ferré veu en els mitjancers entre els desenvolupadors i els seus usuaris un nou nínxol de negoci: “És un mercat tan massiu que necessita intermediaris, perquè les seves engrunes són gegants”.

Més continguts de