La imatge del poder, a examen

Barcelona“Quantes vegades hem votat el candidat més que el partit?”, es pregunta l’assessora d’imatge professional Marta Barnils. “¿Fins a quin punt el polític es converteix en una marca pròpia?”, es qüestiona Pau Canaleta, consultor en comunicació política. L’oratòria, el carisma, la personalitat... i també la vestimenta. Són variables emocionals que influeixen en la configuració de la imatge pública d’un candidat més enllà de discursos, creences i ideologies de caràcter racional. “Una imatge val més que mil paraules”, assegura el refrany, i en política també és crucial. “És una de les principals eines per persuadir els indecisos”, incideix Canaleta.

Segons els experts, la imatge ha guanyat importància en política a partir de la popularització de la televisió i l’estil de vida nord-americà a mitjans del segle XX, i ha viscut una segona revifada en les últimes dècades amb internet i els mitjans digitals. “Abans de l’impacte de John F. Kennedy els polítics eren homes d’edat avançada. Tots semblaven tallats pel mateix patró”, explica el filòsof i historiador Bernat Roca. “Els canvis socials de l’època, amb la incorporació de la dona i de les minories en política, han fet que el prototip de líder sigui cada cop més femení, fugint dels arquetips tradicionals masculins”, continua Canaleta.

Entre els recursos que configuren la imatge d’un candidat, la moda s’ha posicionat com un dels més demandats. “No es tracta de seguir l’última tendència, sinó d’adaptar l’estilisme a cada personalitat”, explica Marta Barnils. “La manera com es vesteix ajuda a transmetre transparència, honradesa i confiança”, continua. La irrupció dels nous candidats en les eleccions del 27-S ha aportat “un renovat ball de màscares en què tothom es mostra d’una manera”, explica Roca. “Alguns representen el canvi i d’altres la continuïtat, però tots volen connectar amb el seu votant”, conclou. Vegem què opinen aquests tres experts de les noves cares de la política catalana.

RAÜL ROMEVA, l'Hèrcules

Pau Canaleta: “Destaca pel seu físic atlètic i estilitzat. Físicament no passa desapercebut i té una manera de vestir que també projecta modernitat. Per contra, crec que no ha tingut prou temps de lligar més la seva imatge amb la de la candidatura”.

Marta Barnils: “Fresc, sense un estil protocol·lari i obert al canvi. Sembla que se sent a gust amb si mateix i això es reflecteix en la roba. Les camises arremangades i l’aire casual del seu estil el fan pròxim. M’agrada perquè transmet naturalitat”.

Bernat Roca: “Encarna els valors tradicionals de l’home de la Grècia clàssica i l’antiga Roma. Cos fort, creences sòlides i una aparença de pater familias que dóna estabilitat i protecció. Seria el gendre ideal per a la pubilla catalana”.

INÉS ARRIMADAS, la deessa Kali

P.C.: “La seva imatge és coherent amb la seva edat i el seu estil. Transmet frescor i qualla amb l’esperit del partit. A vegades pot passar desapercebuda per l’hiperlideratge d’Albert Rivera”.

M.B.: “És considerada una de les polítiques més atractives i tendeix a cuidar la seva imatge. El seu estil és clàssic en les formes i els colors de les peces. Transmet confiança i seguretat. A mi m’agradaria que s’arrisqués més introduint alguna peça femenina en el seu vestuari, com un vestit i petits accessoris”.

B.R.: “Té el somriure i la bellesa de Kali, la deessa hindú dels canvis i una metàfora dels estralls del temps. La seva arribada a la política anuncia nous aires, la destrucció que precedeix la creació”.

LLUÍS RABELL, el mestre

P.C.: “Dóna imatge de persona normal i quotidiana que lliga amb el seu possible electorat. Com a punt feble, al meu parer li falta imatge de governant”.

M.B.: “El color vermell de les seves camises crida l’atenció i transmet força, amor i passió pel que fa. Personalment, li prohibiria els models de màniga curta. Per norma general no són recomanables!”

B.R.: “El seu aire veïnal li dóna naturalitat i proximitat amb el poble. Es veu un home de barri d’una ciutat o de pagès d’un poble que propugna el “Sóc algú com tu”. I funciona entre una part dels votants. A vegades pot caure en un posat seriós i dur, de mestre que renya insistentment els alumnes, i això no connecta amb les noves generacions”.

ANTONIO BAÑOS, el profeta

P.C.: "Té una imatge d’intel·lectual que pot atreure altres públics seduïts per la seva aparença. A priori, el seu estil no concorda amb el que habitualment tenen els simpatitzants del partit”.

M.B.: "És expressiu. El pentinat, la barba i les ulleres arrodonides li donen un aire bohemi i un punt de setciències. M’agrada que s’atreveixi amb corbates primes, són juvenils”.

B.R.: "Encarna l’esperit del monjo Girolamo Savonarola que profetitza l’adveniment de la República Catalana. Em transmet una síntesi del vell anarquisme amb l’actual compromís social. A nivell d’aparença, el veig més com un professor condescendent de l’ESO que com l’estudiant rebel que projectava David Fernàndez”.

MIQUEL ICETA, el follet

P.C.: "Té un estil molt particular que el fa fàcilment identificable per a una gran majoria i no genera rebuig d’entrada. Per contra, a vegades es pot veure un professional massa de manual i això no es valora positivament en l’actualitat, en un moment en què l’electorat es distancia de la classe política”.

M.B.: "Projecta una imatge clàssica i formal. El punt fort dels seus estilismes són les ulleres, que li donen un aire renovat. Un consell: l’americana sempre posada!”.

B.R.: "És irònic i té un gran sentit de l’humor. Mostra una expressió dolça quan sap riure’s de la situació i exhibeix un aire trapella, com un follet. A l’altre extrem, sovint les seves formes poden semblar massa inquisitives. No té punt intermedi”.

XAVIER G. ALBIOL, l'Heròstrat

P.C.: “Té una imatge forta i políticament incorrecta que lliga molt amb una part del seu electorat, molest i enfadat amb la situació actual. Per contra, pot semblar excessivament dur i poc tolerant”.

M.B.: “En qüestions d’estil, m’agrada la seva imatge d’home actual. La combinació de texans amb americana substitueix el vestit clàssic. Es fixa molt en els complements, sempre el veureu amb rellotge. Opta pel blau, que és el color de la simpatia, l’harmonia i la confiança”.

B.R.: “Encarna l’Heròstrat de Badalona. Treu múscul i no li importa cridar l’atenció encara que sigui tensant la corda social. És atractiu i ho sap, i com deien els clàssics, es rodeja de persones fortes, belles i atrevides”.

RAMON ESPADALER, el Maquiavel fallit

P.C.: “Projecta una imatge seriosa de polític-gestor i això genera tranquil·litat al seu possible electorat. Per contra, es pot veure com un polític massa tradicional”.

M.B.: “És la imatge de l’home clàssic i conservador. Fidel a les corbates de mostra que donen un punt de color als seus uniformes polítics. Pentinat, barba i ulleres ben escollides per al seu rostre i color de pell. L’animaria a crear nous estilismes una mica menys convencionals”.

B.R.: “Vol ser el príncep estimat de Maquiavel, ja que és cordial, respectuós i afable. A mig camí d’un monjo o un cavaller medieval. Tot i així, pel que auguren els sondejos, corre el risc de ser Napoleó a les portes de Moscou”.