BARÇA

Prohibiran el crit d’independència?

Amb la prohibició d’insultar als camps, no han trigat ni una jornada a denunciar els crits d’independència de l’afició del Barça

Amb els amics fèiem apostes. Mentre uns deien que sí i altres –més ingenus– vaticinaven que això no ho veuríem mai, ja ha passat. Abans i tot del que ens temíem. Amb la nova dèria, ben intencionada però utòpica, de la prohibició d’insultar als camps de futbol, no han trigat ni una jornada a denunciar els crits d’independència de l’afició del Barça. Han aprofitat que el Pisuerga passa per Valladolid per embolicar la troca. La medalla de primer classificat se la pot penjar Josep Pedrerol, al 'Jugones' de la Sexta, aquesta cadena tan progre algunes hores al dia i tan recalcitrantment carca en d’altres. Com ho van fer? Sibil·linament, a través d’un vídeo, que és la manera moderna de tirar la pedra i amagar la mà. És la tàctica de la defensa pròpia florentinesca o del “i tu més” que, per demagògica, és tan fàcil d’utilitzar. Atès que el Real Madrid, abans que el sancionessin, ha decidit expulsar disset persones que van començar a cridar “Messi subnormal” i “puta Barça”, els de la Sexta van anar a parar l’orella a veure què s’havia cantat al Camp Nou durant el Barça-Espanyol. El vídeo recollia uns desafortunats crits de “periquitos bastardos” que sortien de la primera graderia del gol sud i, oh, sorpresa, dins el mateix vídeo hi van colar els càntics “d’independència” del minut 17.14. És un insult cridar i-inde-independència? És un menyspreu a l’àrbitre? Es menysté el rival, que és un equip tan català com el Barça? Algú es creu que és innocent que al muntatge del 'Jugones' col·loquessin al mateix nivell d’insult 'puta', 'subnormal', 'bastard' i 'independència'? Sense que els calgués editorialitzar, ja han situat el tema a l’agenda. I a partir d’aquí, s’obre el debat que es repetirà fins a la sopa: que si el crit d’independència és un desafiament a la Constitució, si és una pixada fora de test en un partit de futbol, si són perilloses les consignes polítiques en un esdeveniment esportiu, que si tomba, que si gira. Però, es pot prohibir? Si així fos, el ministre de l’Interior ja faria dies que hauria laminat, també, la llibertat d’expressió. Tot plegat, de tan ridícul fa riure.

I mentre alguns mitjans pretenen variar la seva tasca, d’informadors a delators, el Barça rep el PSG. És en nits com aquesta, de gran ressò internacional, amb rivals de Champions de primera fila, que al minut 17.14 de cada part el Camp Nou tornarà a esclatar amb el crit que ja ha esdevingut tradició i gota malaia. El càntic que traspua reivindicació, anhel de llibertat i, potser també per a alguns, ganes de tocar el botet. Allà on molts hi veiem una il·lusió, ells hi veuen un insult a Espanya. No han entès res.

 

El + vist

El + comentat