En alguns barris antics de Barcelona -sobretot els que pertanyen a antics pobles que van annexionar-s'hi- abunden els laberints: per arribar a una determinada adreça cal fer un munt de giragonses (no pas a l'Eixample; la seva estructura és l'antítesi d'un laberint). Però, a més, a la capital del país també hi ha laberints fets a propòsit. A diferència del de blat de moro, són permanents, i tenen molts més anys: el Miramiralls (una de les atraccions més antigues del parc d'atraccions del Tibidabo, del 1905, feta de miralls còncaus i convexos que fan possible el miracle d'aprimar-se en un instant... de manera efímera) i el laberint d'Horta, fet de xiprers, situat al peu de Collserola, a tocar del Velòdrom.
Aquest laberint pertanyia a una finca de la família Desvalls, que a les darreries del franquisme va passar a mans de l'Ajuntament de Barcelona. A més d'arribar a l'estàtua d'Eros (a l'antiga Grècia, déu de l'amor), i sortir-ne, la visita al laberint d'Horta té un atractiu addicional: el parc al qual pertany està atapeït d'arbres -alzines, eucaliptus, arboços...- i d'elements com escalinates, templets, escultures...
"La tipologia del laberint d'Horta ens trasllada a l'època del Renaixement, en la qual algunes famílies benestants tenien al seu extens jardí un laberint on t'hi podies perdre", assenyala Ramon Espelt, autor del llibre Laberints. Llocs, textos, imatges, films . "La història dels laberints s'origina 3.000 anys abans de Crist", explica Espelt. "Però el laberint transitable i tematitzat, fet per gaudir d'una experiència lúdica, és cosa de fa quatre dies", remarca.
Rituals i unicursals
"A l'època medieval el laberint que es pot recórrer apareix en un context religiós; simbòlicament, resseguir l'itinerari caminant o de genolls d'un dels laberints que hi havia en una església substituïa la peregrinació a Terra Santa, que no tothom podia realitzar, esclar", afegeix Espelt. "D'altra banda, aquests laberints de caràcter religiós, el recorregut dels quals té un caràcter ritual, són sempre unicursals -un únic camí ens porta de l'entrada al centre- [el del blat de moro de Castellserà és multicursal: els camins tenen diferents bifurcacions i hem de triar contínuament per on continuem, amb el perill de perdre'ns]". Trobem exemples notables de laberints medievals que encara avui dia es poden visitar i recórrer en les catedrals gòtiques de les ciutats franceses d'Amiens i Chartres.
Els aficionats al món dels laberints de Catalunya saben on trobar-ne dos de petits en dos grans monuments: el Palau Nacional i la Sagrada Família. En una columna de l'església de Santa Maria de Taüll -ara al MNAC- n'hi ha un a l'alçada de la vista, i a la façana de la passió de la Sagrada Família, un altre, tridimensional, obra de Subirachs.
