La casualitat ha volgut que l’endemà que el dirigent popular Esteban González Pons enviés una carta a tots els eurodiputats per denunciar que la consulta catalana “va contra la història”, la influent agència de notícies econòmiques Bloomberg publiqués un editorial en què commina Rajoy a admetre l’“error” de no permetre que els catalans es pronunciïn. Aquest editorial és, fins ara, el suport més clar i rotund que ha rebut la demanda catalana de poder votar sobre la independència d’un mitjà estranger, i certifica que en el món anglosaxó, i més en concret als Estats Units, s’entén molt poc el bloqueig de la consulta per part del govern espanyol.
L’editorial afirma que “per evitar una possible espiral de desobediència o fins i tot de violència, Rajoy ha d’anar en persona a Catalunya i reconèixer els errors del seu partit”, i a més a més l’anima a “iniciar una reforma constitucional per descentralitzar els poders i permetre a les regions espanyoles poder votar la secessió”. Els editorialistes no es posicionen a favor de la independència de Catalunya, al contrari, però creuen que la millor manera d’evitar-la és un “intens debat” com el que s’ha produït aquests últims dos anys a Escòcia, i anima Rajoy i els dirigents espanyols a fer campanya a Catalunya sobre els beneficis de la unió amb l’objectiu de convèncer els catalans que els riscos que comporta la secessió no valen la pena. L’argumentació és, des d’un punt de vista democràtic i d’intel·ligència política, impecable.
L’estat espanyol ha de preguntar-se com és que en tot aquest temps no ha aconseguit convèncer els mitjans anglosaxons que la millor solució per resoldre el conflicte català és la prohibició i l’immobilisme. El Financial Times ja va dir al maig a Rajoy que la millor solució era una reforma de la Constitució en clau federal, i aquest setembre el New York Times va posar el 9-N i el referèndum escocès com a exemples de democràcia a Europa. És molt difícil sostenir que aquests prestigiosos mitjans, representants de societats democràticament avançades, van “contra la història” per defensar una cosa tan simple com el dret a expressar una opinió col·lectiva.
