CRÍTICATV

‘Broadchurch’: una sèrie sobre l’absència

Fa unes quantes setmanes que Antena 3 emet la minisèrie britànica Broadchurch. És una producció de la cadena ITV que val la pena que vegeu, sobretot si us agraden les sèries de suspens i investigació de crims. La trama se situa en una petita vila anglesa on, de bon matí, un nen d’onze anys apareix assassinat a la platja. La investigació policial revolucionarà la vida tranquil·la de Broadchurch. Tothom sembla sospitós del crim. De fet, quan es va gravar la sèrie només quatre persones de l’equip sabien qui era el culpable. Ni els mateixos actors. Van voler mantenir el secret perquè no hi hagués ni un bri d’informació que pogués delatar la resolució final. Fins i tot el personatge responsable del crim ho va saber poques hores abans de gravar l’escena que el revelaria com a culpable.

Broadchurch transmet molt bé el clima de petita comunitat idíl·lica on s’acaba descobrint que tothom té els seus secrets. La interpretació dels actors, especialment de la mare del nen (Jodie Whittaker), és excel·lent per l’esforç en la contenció que demostra davant la tragèdia. Però el principal valor està en la direcció. Més enllà d’una sèrie que ha de descobrir un assassinat, Broadchurch parla de l’absència. De la dificultat d’adaptar-se a la desaparició d’un ésser estimat. I ho fa sovint a través de la imatge. La càmera es distancia per observar les escenes com si espiés d’amagat entre els personatges. Mostra mirades i plans d’objectes que, amb una subtilitat extraordinària però demolidora, transmeten la sensació de buidor de l’ànima, de dolor insuportable. Durant un dinar amb els veïns, després del funeral del nen, hi ha un pla d’un parell de segons en què la mare mentre menja desvia la mirada a la fotografia del seu fill. És un pla fugaç, gens emfàtic. Però no calen paraules per descriure com aquell intent de normalitat familiar està silenciosament pertorbat. Moltes de les escenes es graven a través d’una finestra o amb la càmera en una altra habitació, agafant tanta distància del dolor que encara sembla més tràgic.

Broadchurch també intenta explicar com s’estableixen els vincles de convivència en una comunitat i com interactuen amb els nouvinguts. També, en un segon pla, es retrata el paper dels mitjans de comunicació en les tragèdies. Una crítica dura al periodisme, especialment al sensacionalista dels tabloides britànics. Broadchurch és una sèrie que commou i genera intriga i que t’envia a dormir donant voltes a les febleses de la condició humana.

El + vist

El + comentat