L'Autoritat Fiscal esmena Montoro i reclama que les comunitats puguin tenir més dèficit

MadridAl Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) del mes de juliol s'havien d'aprovar sis plans econòmics. Eren els de les comunitats que s'havien desviat en els objectius de dèficit el 2013. Finalment, però, només va rebre llum verda el d'Aragó. Els altres van quedar desats en un calaix, a l'espera d'una nova reunió dels consellers autonòmics i l'administració general de l'Estat. S'acaba el 2014 i l'Airef, la nova Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal, ha passat a l'acció perquè veu que la situació es perpetua i tot apunta que els desajustos es repetiran el 2015. Per això, reclama al ministeri d'Hisenda que activi les mesures preventives –incloses a la llei d'estabilitat pressupostària– en set comunitats autònomes, inclosa Catalunya, en les quals observa un "risc d'incompliment" aquest any. És el primer cop que l'organisme, de recent creació, fa un pas d'aquestes característiques.

El pas que ha fet aquest organisme, que es queixa de la manca d'efectius de què disposa per controlar tots els comptes, s'explica sobretot per l'escenari previst l'any que ve, en què s'exigirà un objectiu "exigent", del 0,7% del PIB. Serà difícil que les comunitats el compleixin si el punt de partida (la xifra de tancament de l'any anterior que serveix de base per a la redacció dels següents pressupostos) ja està descontrolat. A l'Airef no li correspon pronunciar-se sobre el repartiment "vertical" del dèficit –la distribució que l'Estat fa dels objectius entre administració central, comunitats i ajuntaments–. Tot i això, l'Airef demana a l'Estat que faci "una reflexió" sobre la manera com reparteix els objectius i que provoca verdaders maldecaps a les comunitats, justament a les institucions que han d'afrontar el gruix més important de la despesa social. Ara aquest supervisor busca vies per poder, com a mínim, dir-hi la seva, si bé la decisió final és política.

L'entitat veu una "certesa" de desviació a Catalunya, el País Valencià, Extremadura i Múrcia, i un "risc elevat" en el cas de les Illes Balears, Castella-la Manxa i Andalusia. És a dir, paradoxalment, la majoria, comunitats presidides pel PP. Les del primer bloc, d'acord amb les dades analitzades i les converses mantingudes amb els govern autonòmics, podrien superar en un 1% el límit fixat per al 2014, que és de l'1% del PIB. A l'estiu, el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ja va donar per fet que el seu executiu no podria cenyir-se a aquesta xifra. Les del segon grup podrien desviar-se en més de 0,3 punts percentuals. Davant d'aquesta evidència, i amb l'any a punt de concloure, l'Airef demana al ministre Cristóbal Montoro que faci complir la llei. El primer pas, obligat, és exigir mesures de caràcter preventiu per evitar que els temors s'acabin complint. És a dir, aplicar l'article 19 de la llei. Això què implica? Que el govern espanyol formuli una advertència a les comunitats afectades, després d'escoltar els seus arguments. Posteriorment l'advertència es comunica al CPFF, es fa pública i l'administració, en aquest cas la Generalitat, té un mes per prendre les "mesures necessàries": o més retallades per reduir la despesa o mesures 'in extremis' per augmentar la recaptació. No sembla, però, fàcil ni tan sols viable quan falten poques setmanes per començar el 2015.

Objectiu: collar per fer un pla econòmic i financer

Fonts de l'Airef són molt conscients d'aquesta situació. A més, recorden que ells fan una recomanació, i que és Hisenda qui té l'última paraula: en la situació actual, admeten que el ministeri té poc marge per collar unes autonomies que, en línies generals, presenten moltes "tensions" i greus dificultats per quadrar els números. Aquestes fonts recorden que el gruix de la despesa autonòmica és sanitat i educació, unes partides molt poc "elàstiques" i que permeten pocs jocs de mans. Així doncs, quin és l'objectiu últim que persegueix l'organisme encarregat de vetllar per l'estabilitat pressupostària, consagrada a l'article 135 de la Constitució? Pressionar.

Després dels incompliments del 2013 i del 2014, els llums d'alarma s'han encès de forma especial pensant en el 2015, un any electoral. Els diversos comicis poden suposar un obstacle afegit a l'hora de reclamar rigidesa pressupostària. Per això, si s'activa ara la primera fase del procés, s'escurcen els temps per reclamar a les autonomies mesures correctives, això és, limitacions en les operacions d'endeutament i, sobretot, la redacció d'un pla econòmic i financer (PEF). Aquest segon instrument permetria que "el 2015 neixi amb un seguiment especial" dels comptes catalans, valencians i balears, entre altres. Sota més vigilància. En cas contrari, alerten a l'Airef, caldria esperar fins al març per saber com s'ha tancat el 2014 i començar a aplicar aquestes eines, i es podria entrar en una dinàmica semblant a l'actual, en què, afirmen, s'observa una certa "relaxació" dels governants per posar a lloc el dèficit. Subratllen que, malgrat el discurs de recuperació econòmica de la Moncloa, Espanya continua sent un país "vulnerable" sobretot pel flanc del deute públic, i això obliga a no baixar la guàrdia.

El cas català: menys ingressos dels previstos

L'Airef veu complicat que Catalunya pugui complir l'objectiu aquest any i el que ve. Explica que l'executiu d'Artur Mas va tancar el 2013 amb una necessitat de finançament de 3.860 milions, un 2% del seu producte interior brut. Per poder complir amb l'estabilitat el 2015, hauria de reduir el dèficit en 2.420 milions, l'1,2% del PIB. Creu que aquest any que ara acabem es podria situar per sobre del 2%. Les claus de la desviació són, a parer seu, diverses i, en alguns casos, comunes a les d'altres territoris de l'Estat.

Certifica que s'ha recaptat menys en l'impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. També assegura que s'ingressarà menys del previst en el capítol de concessions: en comptes dels 1.100 milions inicials en seran 1.045. Hi ha hagut també una reducció en les dades de venda de patrimoni: de 864 milions a 445 milions.

En la seva radiografia, que li permet situar Catalunya en el grup que necessita un seguiment especial, hi detecta el que anomena "riscos addicionals": la reducció de recursos del sistema de finançament (un 3,9% menys que el 2013) i la falta de compensació previstes a l'Estatut o a l'impost de dipòsits bancaris. Els autors de l'informe senzillament constaten que alguns dels recursos amb què comptava el Govern no estan previstos als pressupostos generals de l'Estat.

Ara l'última paraula la té l'executiu espanyol, atrapat entre tres fronts: l'obligació de fer complir la llei d'estabilitat i els compromisos europeus, un horitzó imminent d'eleccions i l'ofec financer que pateixen les institucions que afronten el dia a dia dels ciutadans en un moment de crisi.