Les eleccions estatals, els regidors al territori, el deute del partit... Què farà ara Unió?

Els democristians atribueixen el mal resultat a l'alta participació i a la falta de temps per donar a conèixer el seu missatge. L'espai del "catalanisme moderat", creuen, ha optat per Junts pel Sí o C's

Els politòlegs acostumen a definir com a partit de notables aquella formació integrada per persones d'alt nivell socioeconòmic que té un suport electoral molt reduït, malgrat comptar amb personatges influents a les seves files. Eren estructures pròpies del s. XIX.

Aquesta definició podria lligar perfectament amb el que ha estat fins ara Unió. Un partit molt influent en la història recent de Catalunya que ha governat el país de la mà de CDC i que en aquesta campanya, en solitari, ha intentat atraure el suport de personatges influents com ex alts càrrecs de govern, exdiputats o, fins i tot, un pare de la Constitució (Miquel Roca). L'impuls de Catalans pel Seny representa també aquesta estratègia.

Amb els resultats d'aquest diumenge, però, es pot fer una lectura clara: el poder institucional que tenien no corresponia al suport que tenen entre la població, i és que Unió només va obtenir poc més de 100.000 vots i es va esborrar del mapa parlamentari.

Tot i això, aquest dilluns, després de la derrota, Ramon Espadaler ha assegurat que Unió "persistirà" i ha  confirmat que aniran a les eleccions espanyoles previstes per al desembre. Segons fonts consultades, aquest és el "penúltim cartutx" de la formació per intentar sobreviure com a partit. El darrer, apunten, serà a les properes catalanes, que no preveuen més enllà de divuit mesos (segons el full de ruta de Junts pel Sí, aquesta seria la data en què se celebrarien les eleccions).

És per això que una de les consignes és treballar el territori i intentar insuflar d'ànims a la militància per afrontar les eleccions generals, a les quals insisteixen que es presentaran.

El futur de Duran

Si ahir Josep Antoni Duran i Lleida va optar per tirar de manual i posar a disposició del partit el seu càrrec de president de comitè de govern d'Unió per les decisions preses en els darrers mesos (ho decidirà el 17 d'octubre el consell nacional), tot apunta que no només mantindrà el seu lloc sinó que, a més, el partit l'aclamarà perquè es presenti com a cap de llista a les eleccions generals. Així ho admès el mateix Ramon Espadaler, aquest matí en roda de premsa, on ha assegurat que ell mateix li demanarà que faci aquest pas endavant.

Conversa amb Artur Mas

Unió s'ha passat la campanya carregant contra Junts pel Sí i pronosticant un govern d'esquerres després de les eleccions. Va agitar l'espantall "anticapitalista" de la CUP per guanyar-se el Circulo Ecuestre i va augurar, en nombroses ocasions, l'executiu d'"esquerra radical" més tronat d'Europa. En una entrevista a l'ARA, fins i tot, va assegurar que era una "hipòtesi molt plausible" que Mas no fos president. Aquest dilluns, el to ha baixat considerablement.

Espadaler no ha volgut entrar a comentar els escenaris que es poden obrir ara i s'ha limitat a dir que és "pessimista" en la possibilitat que Mas sigui investit per la CUP. El to ha estat cordial i no ha furgat en les diferències que en campanya assenyalava a Junts pel Sí. El canvi no és casualitat. Ramon Espadaler ha explicat que entre ahir i avui hi ha hagut una conversa telefònica amb l'actual president de la Generalitat.

Ara bé, sobre el resultat de les eleccions sí que ha estat clar: l'independentisme ha guanyat les eleccions però ha perdut el plebiscit.

A què atribueixen el mal resultat?

Els d'Unió apunten dos factors clau per justificar la seva desaparició del mapa polític parlamentari: la falta de temps per explicar-se i donar-se a conèixer com a marca pròpia després de CiU i l' alta participació (77,44%). Tot i que valoren positivament que hi hagués una gran afluència a les urnes –"som demòcrates, només ens en podem alegrar", remarquen–, admeten que amb una participació més baixa haurien aconseguit representació al Parlament. A més participació, més "car" en electors era aconseguir un escó.

Amb el resultat a la mà, però, els democristians van quedar lluny d'entrar a la cambra catalana. No va anar pels pèls. Per tal que una formació entri en el repartiment d'escons i se li apliqui la llei D'Hondt, d'acord amb la llei electoral, ha d'obtenir com a mínim el 3% dels suports. Unió no va arribar-hi en cap demarcació, excepte Lleida, en què va obtenir el 3,6%. A Barcelona es van quedar amb el 2,5% dels vots; a Tarragona el 2,7%, i a Girona el 2,1%.

A més, arribar al 3% tampoc garanteix als partits entrar al Parlament, només els assegura entrar en el repartiment d'escons. Els vots que necessiten les formacions per obtenir un diputat (això és diferent en cada demarcació) va ser superior al 3% en aquestes eleccions.

Qui s'ha apoderat del "catalanisme moderat"?

Unió s'ha passat la campanya reproduint el mateix missatge: "Si tota la vida has votat CiU, opta ara per Unió". Un eslògan que han emès fins i tot en els seus espots electorals.

Aquest discurs, però, no ha quallat, i només poc més de 102.870 votants han vist en els democristians el testimoniatge de la federació. La resta, o s'ha fet independentista i ha optat per Junts pel Sí o se n'ha anat a altres formacions com C's. Aquesta és la tesi que aquest dilluns ha apuntat el mateix Espadaler i que, de fet, ja apuntava el darrer baròmetre del CIS. No ha servit per a res l'artilleria contra els d'Albert Rivera que Espadaler va llançar en els darrers dies de campanya, remarcant la vessant més espanyolista de la formació unionista. "La seva raó de ser és demolir el sistema d'immersió lingüística", va reiterar Espadaler en nombroses ocasions.

El deute, pendent

Malgrat la desaparició de l'arc parlamentari, a Unió li queda gent del partit amb regidories i alcaldies, fruit del resultat de les eleccions municipals en què es van presentar amb CDC per últim cop. Els dos partits van decidir mantenir el lligam als municipis per conservar poder institucional però la convivència no és tranquil·la. Des d'Unió admeten una fuga de càrrecs cap als convergents, ja que la "pressió" per part dels dirigents de CDC i Demòcrates de Catalunya (els escindits sobiranistes d'Unió) va 'in crescendo'. Això, admeten, s'accentuarà ara que són extraparlamentaris.

Un dels problemes que també té ara sobre la taula el partit és el pagament del deute. Conjuntament amb CDC, mantenen un deute de 12,4 milions de la federació. Els democristians, per la seva banda, també tenen els seus propis deutes, que el 2013 –l'últim any fiscalitzat pel Tribunal de Comptes– ascendien a 16 milions –era el partit amb més préstecs pendents amb les entitats financeres–, malgrat que Kutxabank li va condonar 9,6 milions el 2014. Sense representació parlamentària perden ara una de les principals fonts de finançament, la part pública que haurien obtingut per entrar a la cambra catalana.

Preguntat per aquesta qüestió, Espadaler s'ha mostrat convençut que Unió pagarà els seus deutes, tot i que no ha concretat d'on pensava treure el finançament que necessita per fer-ho (a més, els democristians s'han gastat 800.000 euros en campanya electoral).

Més continguts de

El + vist

El + comentat