Caminar, l’esport a l’abast de tothom

BarcelonaEl sedentarisme és una de les plagues del segle XXI. L’última Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) del 2014 apuntava que el 22% de la població de 18 a 74 anys té un comportament sedentari -tant a la feina com en els moments de lleure- i tot apunta que aquesta tendència va en augment. “El sedentarisme s’ha convertit en un problema greu”, apunta Roser Bausà, metge de l’Hospital de Sant Pau i experta en la qüestió. L’ESCA revela que els percentatges més elevats de sedentarisme es troben entre la població amb estudis universitaris i entre la població de la classe més benestant, però també alerta que el sedentarisme s’ha instal·lat entre els més petits: el 22% dels nens i nenes d’entre 3 i 14 anys tenen un oci sedentari i en el seu temps de lleure, és a dir, quan són fora de l’horari escolar, la seva activitat més freqüent és mirar la televisió, una cosa que tots els menors fan diàriament.

Davant d’aquestes dades, la gran majoria de professionals de la salut i experts en el tema tenen clar que s’ha d’actuar, i per a la doctora Roser Bausà una manera molt fàcil i assequible de fer-ho és “caminar”. “Caminar entre 30 i 60 minuts cada dia, entre 3 i 5 dies a la setmana, a un ritme elevat que faci incrementar la freqüència cardíaca i la respiratòria, és molt aconsellable perquè és beneficiós per a la nostra salut tant física com mental”.

I és que el sedentarisme té associades una sèrie de patologies, des de l’obesitat fins a l’osteoporosi, que podrien millorar caminant una mica cada dia. “L’exercici fa que disminueixi la pressió arterial, els problemes de colesterol i fa que disminueixi també l’ús de fàrmacs”, recorda Bausà, que destaca també que no cal oblidar “l’efecte positiu que té l’exercici en totes les malalties de l’esfera psicològica”.

La ciutat, perfecta per caminar

Alejandro Rodrigo és una d’aquestes persones que va descobrir els beneficis que té caminar sobre la seva salut i també sobre les seves emocions. Aquest enginyer industrial és autor de llibre Barcelona en 1.000.000 de passes (Cossetània) i surt cada dia “plogui o nevi” a caminar per la ciutat. “Jo vaig començar a caminar arran d’un molt mal moment. Se m’havia mort un fill i em trobava molt malament i caminant vaig començar a trobar cert consol, em trobava més relaxat, amb una actitud més positiva cap als meus pensaments que m’ajudava a allunyar els pensaments més tòxics i dolorosos, i això em va anar enganxant, perquè les bones sensacions enganxen”, explica.

Ara ha passat molt temps d’allò però l’Alejandro continua sortint a caminar cada dia i en el seu llibre proposa 53 rutes per caminar per Barcelona. “És una ciutat perfecta per fer-ho, molt visual, mediterrània, té un litoral meravellós i també té la muntanya de Montjuïc, la del Tibidabo i tot Collserola, que és el parc metropolità més gran del món”. Ell reconeix que amb el llibre el que vol és “que la gent s’aixequi del sofà i que surti de casa”, per poder sentir el que ell sent cada dia quan camina: “Un gran benestar”.

Amb bastons, millor

L’Alejandro surt a caminar amb bastons, perquè, segons ell, encara millora més l’exercici. “Així mobilitzo el 90% dels músculs del meu cos -explica-. Si camines sense bastons tens tendència a anar-te encorbant a mesura que avances i acabes amb la columna en forma de C i això ja no és tan bo”. Els bastons ajuden, ja que mantenen l’esquena vertical i això “està relacionat directament amb l’estat d’ànim”. “Si tenim l’esquena dreta tenim l’ànim elevat, ens sentim millor”, diu. Caminar amb bastons és el que alguns coneixen com a marxa nòrdica i que l’Alejandro anomena walkim, caminar amb bastons i a bon ritme, per activar el ritme cardíac i la respiració. Per a la doctora Bausà, per sortir a caminar només cal “un bon calçat, amb una mica de cambra d’aire per minimitzar l’impacte de l’asfalt, i roba còmoda”. Per a aquesta metge, Barcelona és un lloc ideal per caminar però recomana fer-ho a prop de la platja, en parcs i espais verds o a les muntanyes que té la ciutat i intentar evitar grans vies molt transitades com poden ser la Meridiana, el carrer Aragó, la Diagonal o la Gran Via, on hi ha una gran concentració de vehicles.