Catalunya llima resistències franceses al dret a decidir
Els ponents en la jornada 'La llei al servei dels pobles: El dret a decidir de Catalunya' que es fa aquest divendres a París consideren que el desllorigador del conflicte amb l'Estat és polític i no pas jurídic
ParísMés de quatre hores. Uns 90 assistents. Intervencions en francès i en anglès. Un públic majoritàriament catalanòfil o amb lligams amb el país. I un objectiu: explicar, des de tots els punts de vista, per què els catalans volen exercir el dret a decidir el seu futur. Així ha estat la jornada que Diplocat, el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya, ha organitzat aquest divendres al matí a la universitat Sciences Po, al cor de París.
A l'acte hi han participat la presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, i el filòsof i periodista Josep Ramoneda, col·laborador de l'ARA, que han fet una explicació exhaustiva de com s'ha arribat fins a la situació actual en què l'independentisme ha esdevingut central en la vida política i social catalana. "Hi ha una nova llum a l'horitzó, tenir un estat dins d'Europa", ha dit Casals, que ha recordat que aquesta és l'única manera de preservar el futur de la llengua i la cultura catalanes. Ramoneda ha subratllat que "totes les institucions de l'Estat estan en crisi" arran d'un col·lapse del model nascut durant la Transició. De portes endins, ha destacat que −en l'evolució recent del sobiranisme− va ser essencial el discurs de Josep Lluís Carod-Rovira diferenciant estat propi de nacionalisme. Això, ha dit, va permetre obrir el sobiranisme a més catalans.
L'acte l'ha inaugurat el secretari general de Diplocat, Albert Royo, i Guillaume Tusseau, professor de l'École de Droit. En la seva intervenció, Tusseau ha assegurat que "l'argument de la democràcia és transversal" a l'hora de justificar el dret a decidir, a fer una consulta, i ha deixat clar que la "viabilitat" dels estats petits està acreditada. Ha insistit en la necessitat de preguntar-se qui tindria dret a votar sobre el futur de Catalunya en una consulta, una qüestió vinculada a la legitimitat. Per molts dels ponents, la clau és estrictament política i no pas, com assegura el govern espanyol, de restriccions constitucionals.
El PP se'n desmarca
La segona part de l'acte ha estat una taula rodona amb els eurodiputats Ramon Tremosa, de CDC; Maria Badia, del PSC, i Raül Romeva, d'ICV-EUiA. El PP no hi ha assistit per "motius d'agenda". Badia ha defensat la via federal com "la millor opció" tant per a l'estat espanyol com per a Europa, i ha defensat la necessitat d'un acord entre els dos governs per poder fer la consulta, sense entrar a dir si hauria de ser vinculant o no. Tremosa ha afirmat que es tracta d'un procés "totalment transparent" i ha apostat, en línia amb el líder dels liberals europeus Graham Watson, per la conveniència de fer coincidir les dates del referèndum amb les d'Escòcia. Romeva ha explicat que els catalans "ho hem intentat tot" i que, finalment, l'única via que queda per esdevenir "normals" a Europa és tenint un estat. Ha posat d'exemple la impossibilitat de fer servir el català a les institucions comunitàries.
