Catalunya, un país que ja vol competir contra el Brasil en tornejos oficials
No es concep l’oficialitat de les seleccions catalanes d’altra manera que no sigui per la via directa de l’estat propi
El 1997 una selecció catalana de futbol dirigida per Àngel Pichi Alonso jugava el primer partit amistós del que es pot considerar l’època reivindicativa de les seleccions catalanes. Si fins al moment havien predominat els partits d’exhibició en què el combinat català fins i tot solia incloure jugadors no nascuts al país, aquesta nova època està marcada per un fort component polític. Els partits contra el Brasil (2002 i 2004) i contra l’Argentina (2004, 2008 i 2009) van aconseguir mantenir viva una flama -la dels partits amistosos- que s’anava apagant i que demanava a crits l’oficialitat de les seleccions. Mentrestant, el reconeixement de la selecció catalana d’hoquei sobre patins el 2004 -i la posterior revocació de la decisió- havia activat el debat sobre l’existència de seleccions nacionals catalanes a imatge i semblança de les del Regne Unit, on les diferents nacions juguen competicions oficials independentment.
De fet, la possibilitat de tenir seleccions internacionals sense haver de ser un estat independent és probablement el que explica per què el 2012 una enquesta de la Plataforma Pro Seleccions Catalanes mostrava que el 67% dels federalistes estaven d’acord que Catalunya tingués seleccions nacionals en tots els esports (un 6% més, a banda, volien seleccions en esports no professionals), un percentatge que entre els partidaris de l’ statu quo era del 32% (i un 6% en esports no professionals). En conjunt, el 64% dels catalans estarien a favor de les seleccions nacionals en tots els àmbits, el 68% en els esports no professionals.
Tanmateix, el debat de les seleccions ha passat en els últims anys en un segon pla. La ferotge oposició dels governs espanyols a qualsevol possibilitat que les seleccions catalanes poguessin competir internacionalment i el creixement del suport a la independència han fet que avui en dia no es concebi l’oficialitat de les seleccions catalanes d’altra manera que no sigui per la via directa de l’estat propi.
