HEGEL deia que la modernitat substituïa la religió per les notícies, canviava la pregària matinal per la lectura del diari. Alain de Botton, a The News, ens ajuda a entendre les notícies i com ens condicionen, i estira la metàfora de la informació com la nova religió. Una nova fe i una nova forma de poder i control. Les exclusives són la veritat revelada, hi ha teologia tertuliana per interpretar-les, existeix la pena del telenotícies, i plagues en forma de grips aviàries. No sonen les campanes sinó els butlletins, i el TN és la missa diària. Una de les funcions de les religions, tenir la gent adoctrinada i espantada, la compleixen les notícies sobre crisis i guerres, que configuren el cel dels rics i l’infern dels pobres. Hi pensava veient la nostra portada sobre el rècord de refugiats, més que a la Segona Guerra Mundial. Ho denunciem en lletres grosses i una portada vermella. I quan ho hem fet, què? A la religió resar no t’allibera de les desgràcies, però hi ha la promesa d’una altra vida. El periodisme sap que sense denunciar la corrupció i les injustícies no hi ha democràcia, però moltes denúncies no milloren aquest món. Això genera una societat informada i descreguda, amb poca fe en el periodisme, que tampoc no s’ha comportat precisament com un angelet. Caldrà veure què quedarà de la religió de les notícies en l’era de la informació després de les xarxes (dX), en què altars de tota la vida perden parròquia i els feligresos ja no combreguen amb segons quines homilies.
