PAREU MÀQUINES

Criticar l’editor del ‘New York Times’ des del propi diari

David Carr és un dels millors periodistes del New York Times. Val la pena veure’l al documental Page One, on se’l pot seguir mentre treballa un tema amb tenacitat i dedicació (i temps). El seu últim article explica la crisi viscuda al diari, amb l’acomiadament de la seva directora, una mesura polèmica acompanyada d’acusacions de diferències salarials entre homes i dones al rotatiu. Una manera de mesurar la llibertat que respira un diari és examinar si accepta l’autocrítica quan parla d’ell mateix. Algunes frases de l’article de Carr sobre el diari i el seu propietari: “¿Com és que el nostre lloc de treball s’ha convertit de sobte en un episodi sangonós de Joc de trons?”, “Veure com li segaven el cap a la crua llum del dia a la directora va ser xocant. La falta de decòrum deixava astorat”, “Sulzerberg [l’editor del diari] va fallar a l’hora de calcular l’impacte de l’acomiadament d’Abramson, tant internament com entre el públic”. Carr també desacredita les acusacions d’Abramson de masclisme. Aquests mesos hem vist desfilar a aquesta banda de l’Atlàntic uns quants directors, però cap diari s’ha permès un exercici de transparència tan cru. El Mundo és qui més s’hi ha acostat. “El Times el controla el director, però pertany als Sulzberger, als lectors i a tots els qui hi treballen”, remata Carr. I que la columna aparegui impresa li dóna la raó tant a ell com al diari.

Àlbum de titulars

“El perfil de la dona infidel: els agrada fer turisme i quedar per prendre un cafè, però detesten la caça” (Abc.es)