Crònica d'un pare estressat un matí de neu 'inesperada'

RubíÉs cert que fa dies que en Miquel Bernis, el nostre meteoròleg de capçalera, ens està avisant que nevarà a cotes baixes, però quan arriba el dia, i si a més és de bon matí, els pares de ciutats del Prelitoral no estem preparats, com bé retrata avui l'Empar Moliner.

Et lleves d'hora, molt, com cada dia, i mires el Twitter i escoltes la ràdio amb més atenció que qualsevol altre dia. Està nevant, sí, però la pregunta és: podem portar els nens a l'escola? Mires el grup de WhatsApp dels pares de la classe del fill gran i no hi ha consens. Un que diu que a Andorra neva sovint i les escoles no tanquen cada dos per tres, un altre diu que sí, que l'escola tancarà. Però no hi ha informació oficial. Encara no són les 8 hores.

No para de nevar, però com que no hi estàs acostumat, no saps si això és molt, poc o una simple enfarinada. Lleves els nens amb la il·lusió d'ensenyar-los com neva. Cap dels dos ha vist nevar mai. El gran –5 anys i mig– era molt petit a la nevada del 8 de març del 2010, i el petit –2 anys i 8 mesos– no ho ha vist mai. Hem anat algun cop a la muntanya nevada, però la neu ja hi era.

Al·lucinen. Criden. S'emocionen. "Mira papa, està nevant!". Tu també, però per dins penses, a veure com arribo a l'escola. "Estaran els carrers en condicions per no relliscar?", "Arribaré a l'escola i em diran que giri cua?". El gran diu que vol anar a l'escola per jugar amb la neu amb els amics i fer un Olaf –el ninot de neu que surt a la pel·lícula 'Frozen'–, però el petit no les té totes.

A les 08.45 hores no hem rebut cap informació de l'escola que ens digui que tanquen. Sortim de casa abrigats com si estiguéssim a Canadà, no fos cas. Al carrer hi ha menys cotxes del que és habitual, i puc aparcar davant l'escola del gran millor que els altres dies. Hi ha pares que davant el dubte s'han quedat a casa amb els nens. Nosaltres som uns 'valents'.

A l'escola es nota que no és un dia normal. La cap d'estudis és a la porta informant els pares que no han arribat tots els professors, ja que els que no viuen a Rubí estan atrapats a la carretera, i també falten molts nens. Ens diu que portem els nens al menjador i que ja faran alguna cosa, però ens avisa: "Tingueu el mòbil a mà, sobretot, per si us hem de trucar perquè vingueu a buscar els nens". Ai, mare.

Pujo el petit al cotxe un altre cop –no li agrada que els flocs de neu li caiguin a la cara– i anem cap a l'escola bressol. Ells tampoc ens han trucat per dir-nos que tanquen. Hi arribem i també aparquem fàcil. La directora ens rep a la porta i ens repeteix la mateixa frase que a l'escola del gran: "Tingueu el mòbil a mà, sobretot, per si us hem de trucar perquè vingueu a buscar els nens". Buf.

Mòbil sobre la taula i bateria carregada.