Aguirre, entre el Chester i el xotis

MadridAmb les sigles PP en hores baixes, en aquesta campanya Esperanza Aguirre ven caràcter i conviccions. Ella serà un dels noms principals de la nit electoral: en la batalla de Madrid es mesurarà la resistència del PP. Gairebé com si fos una superheroïna de la dreta, diu que si ha tornat a la primera línia política, com a candidata a l'Ajuntament, és per combatre "l'onada de populisme" que identifica amb Podem. De fet, li agrada repetir que si Pablo Iglesias arriba a la Moncloa s'hauran acabat les eleccions lliures. I ella no dubta a fer-hi front amb un estil ben peculiar, dissenyant una campanya que poc té a veure amb la línia oficial del partit –i amb el to discret de l'aspirant a la presidència de la Comunitat, Cristina Cifuentes.

Aguirre es mou a gust en el tu a tu del carrer. I això es nota. Per això, en aquesta campanya combina els actes més tradicionals amb xerrades en un sofà Chester que passeja per tot Madrid, com el que ha posat de moda un programa de televisió. Aquest dilluns 'viatja' al districte d'Aravaca, al nord de la ciutat, on tenia la residència Mariano Rajoy –i on encara vota– abans de traslladar-se a l'edifici de la presidència el govern espanyol.

Precisament en una d'aquestes trobades, destinades en principi a conversar amb ciutadans que vulguin apropar-s'hi, dies enrere hi va convidar l'expresidenta del PP basc i amiga seva, María San Gil, que va allunyar-se de la política per les discrepàncies amb la línia 'light' de Rajoy. Aguirre, sempre a punt per trepitjar els ulls de poll del líder del partit, no perd ocasió de deixar clar quins són els seus aliats, com qui no vol la cosa.

'La dama de ferro' espanyola

Representant de l'ala més dretana dels conservadors –tot i repetir que va entrar en política sent liberal i que d'aquí no s'ha mogut– admet que Aznar –amb qui compartirà escenari electoral aquesta setmana– encara la "intimida". Diu que entre els seus referents hi ha Winston Chrurchill i Margaret Thatcher, amb qui no li importa que la comparin. La 'dama de ferro' espanyola és de les poques polítiques que, còmoda a la dreta i sense fer esforços per buscar el centre polític, aconsegueix liderar les enquestes.

Els seus lligams amb el Regne Unit no passen, però, només pels referents ideològics. Presumeix de tenir la Reial Ordre de l'Imperi Britànic –com Plácido Domingo– i de parlar un anglès consistent, lluny del 'a relaxing cup of café con leche' d'Ana Botella, amb qui no té la millor de les relacions. El seu coneixement de la llengua anglesa el va demostrar en una entrevista recent a 'El Hormiguero' a ritme de xotis:

Aquests dies, Aguirre es passeja per la ciutat amb un somriure d'orella a orella, feliç de tornar a ser el centre d'atenció de les càmeres. Ningú sembla recordar ja l'incident amb la Guàrdia Urbana, de qui ara aspira a dirigir el consistori. La seva gran rival política en aquests comicis és l'aspirant d'Ahora Madrid, Manuela Carmena, una persona fins ara poc coneguda per la majoria dels madrilenys. A les últimes hores el 'fair play' de l'inici entre les dues dones ha desaparegut i Aguirre ha atacat Carmena per la gestió empresarial que hauria fet el seu marit en el passat, al mateix temps, però, que acusa el secretari general de Podem de "masclista" per retreure-li que ella sigui comtessa consort.

Entre Chester i xotis, amb un estil inconfusible, la presidenta del PP de Madrid espera poder demostrar a Rajoy que, en la primera partida, ella ha estat capaç de frenar la nova esquerra alternativa. Aguirre en estat pur.