DIARI DE CAMPANYA
Efímers 18/05/2015

Zapatero resta o suma?

Rodríguez Zapatero participa en aquesta campanya però en actes de segon nivell

Joan Rusiñol
3 min
L'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, aquest dilluns al matí a Madrid. EFE

MadridJosé Luis Rodríguez Zapatero s'ha convertit en un prejubilat de la política molt jove. Aquest agost en farà 55. Enfundat en el vestit d'expresident –ha alentit la forma de caminar i parlar–, no renuncia a reivindicar la seva figura, a esmenar una biografia que es va tallar abruptament ara fa cinc anys, quan, des de la tribuna del Congrés dels Diputats, va anunciar un reguitzell de polítiques per ordre de Berlín que esberlaven el relat socialista sense anestèsia. Ara els seus l'aplaudeixen, sí, però encara amb poc entusiasme, i s'apropen a saludar-lo amb l'aire de qui dóna el condol.

Suma o resta, l'expresident espanyol? Aquest és el dubte de la militància, que aprecia l'agenda social que va desplegar a la Moncloa però que el responsabilitza de no haver sabut gestionar a temps la crisi econòmica i haver-los conduït a una derrota de la qual encara no s'han refet. "També nosaltres hem trencat la confiança dels ciutadans, també hem fallat en ocasions", ha dit davant d'ell aquest matí Mercedes González, dirigent del partit al districte de Barajas. Ja fa temps que Zapatero ho entoma amb esportivitat, fent-hi alguna broma forçada, com si fos un tic nerviós: quan la situació adopta un to massa greu, treu a passejar el 'talante' i la gent riu. És un automatisme.

En aquesta campanya, el dilema del PSOE s'evidencia en la seva presència en actes electorals. Zapatero hi és però no hi és. Les previsions inicials eren que fes cinc mítings a Canàries, Extremadura, Castella i Lleó i Galícia. Avui n'ha fet un a Madrid al costat del candidat a l'Ajuntament, Antonio Miguel Carmona, que ha deixat ben clar que va ser ell personalment qui va trucar a l'excap de l'executiu espanyol perquè hi participés. No està previst que coincideixi cap dia amb el secretari general, Pedro Sánchez, amb qui les relacions s'han deteriorat molt en els últims mesos, sobretot a partir de la reunió de Zapatero i l'exministre José Bono –implicat en la campanya de Carmona– amb els màxims dirigents de Podem. A la conferència municipal que els socialistes van fer a l'abril, Ferraz ja el va 'castigar' i no el va deixar intervenir, a diferència de Felipe González. Paradoxalment, el gruix del partit té clar que aquest últim sí que suma malgrat que sovint, quan fa declaracions, crea més d'un maldecap als seus successors.

A primera hora del matí i en un parc llunyà

Aquest dilluns, l'exsecretari general del PSOE no ha passat per alt la singularitat de l'acte, convocat a dos quarts d'onze del matí (res de míting multitudinari de vespre), a ple sol i en un parc –molt bonic, això sí– allunyat del centre del Madrid. Sense espontanis. Amagat. Un lloc, el Parque del Capricho, que ni ell mateix coneixia, tot i haver estat arranjat amb els diners dels famosos plans E.

"A qui matina, les urnes ajuden", afirma somrient amb l'esperança molt esperançada que Carmona –tercer a la majoria d'enquestes– esdevingui alcalde de Madrid. Davant un grup força reduït de simpatitzants, ha aprofitat l'ocasió per reclamar la feina feta, des del matrimoni homosexual fins al final d'ETA. Però també en matèria econòmica, el punt que encara no convenç molts dels seus. Els ha recordat que amb Rajoy hi ha 1,3 milions més d'espanyols sense rebre prestació per desocupació i que el deute públic s'ha desbocat. "Cada mes, un pla E", ha alertat. A poc a poc, intenta refer la seva biografia política. És un prejubilat jove encara.

Veient les 'selfies' i les abraçades posteriors, la sensació és que el militant de base sent una mica més d'afecte per Zapatero que els que ocupen llocs de decisió a Ferraz. Ell es queixa que els companys de partit es tiren poques floretes en públic. Parla de Carmona però parla d'ell. Hi ha un deix d'amargor en la frase. Quan ja ha repassat el seu full de serveis, acaba, amb el pretext que fa massa calor, "no ens ha agradat mai estar cara al sol", i marxa amb aquell aire de no saber si encara resta o ja suma per mobilitzar el vot.

stats