Deu reflexions de David Mamet sobre el teatre

BarcelonaDavid Mamet és un dels dramaturgs i guionistes nord-americans més reconegut de les últimes tres dècades. Ha escrit obres de teatre com 'American buffalo' (1975), 'Glengarry Glenn Ross' (1984) i 'Oleanna' (1992) i guions de pel·lícules com 'Els intocables d'Elliott Ness' (1987) i 'El cas Winslow' (1999). A 'Los tres usos del cuchillo', que Alba editorial reedita ara, sintetitza les seves idees sobre creació.

1."Teatralitzem per natura. Com a mínim, una vegada al dia donem una nova interpretació a la situació atmosfèrica, fenomen en essència impersonal, pe expressar la percepció que tenim de l'univers en aquell moment: 'Que bé, s'acaba de posar a ploure. Precisament avui que estic deprimit. És com la vida mateixa' (...). Teatralitzem el temps, el trànsit i altres fenòmens impersonals fent ús de l'exageració, la juxtaposició irònica, la inversió, la projecció i totes les estratègies que fa servir un dramaturg per crear fenòmens emocionalment significatius i que el psicoanalista interpreta".

2."Vivim en un món extraordinàriament depravat, interessant i salvatge on les coses no són de cap manera equitatives, i l'objectiu de l'autèntic drama és ajudar a no oblidar-ho. Potser això tingui un efecte social fortuït i acumulatiu: ens recorda que hem de ser una mica més humils, o una mica més agraïts, o una mica més reflexius".

3."La mala dramatúrgia la trobem en la xerrameca dels polítics, que tenen poca cosa o res a dir. Denigren el procés creatiu centrant més aviat el seu discurs en allò subjectiu i nebulós: parlen del Futur, del Demà, de l'Estil Americà, de la Nostra Missió, del Progrés, del Canvi".

4."Els dramaturgs que aspiren a transformar el món adopten una superioritat moral per sobre el públic i permeten que els espectadors també l'adoptin en relació als personatges que no accepten el punt de vista de l'heroi".

5."L'essència d'una obra és el desig de l'heroi o de l'heroïna. En l'obra perfecta, cap incident ens pot semblar aliè a aquest desig perquè l'incident sempre és un obstacle o una ajuda perquè l'heroi o l'heroïna aconsegueixin el seu objectiu".

6."L'objectiu de l'art no és fer que hi hagi canvis, sinó delectar. No crec que la seva finalitat sigui il·lustrar-nos, ni que hagi de transformar-nos, ni tampoc alliçonar-nos. La finalitat de l'art és delectar, i hi ha alguns homes i dones –que no són més llestos que vostè ni que jo– que fan un art que, gràcies a la delectança que produeix, els permet dedicar-se a aquest ofici en comptes d'anar a buscar aigua o de tallar llenya. És així de senzill".

7."No crec que la finalitat de l'art sigui 'arribar a la gent'. En realitat ni tan sols estic segur del significat de l'expressió 'arribar a la gent'. Recordo aquelles paraules de William Hazlitt: 'És fàcil aconseguir que la plebs estigui d'acord amb tu; l'únic que cal fer és estar d'acord amb la plebs'.

8."El públic vol que l'estimulin, que el confonguin i que de vegades l'estafin per poder quedar, finalment, satisfet. Per això necessita que el segon acte acabi amb una pregunta".

9."La majoria dels grans drames aborden algun tipus de traïció. Una vegada algú es va acostar a Arthur Miller després d'una estrena i li va dir: 'L'obra està molt bé, però ¿per què no la titulava 'La vida d'un viatjant'? Una obra de parla de les situacions agradables que envolten a les bones persones. Una obra narra les coses terribles que els passa a la gent que és tan bona o tan dolenta com nosaltres".

10."S'ha dit que un poema no s'acaba mai, sinó que s'abandona. Igual que el poema, l'obra teatral és difícil d'estructurar. Segons la meva experiència, l'autor se'n cansa exactament al mateix moment que el protagonista: quan s'enfronta al tercer acte. L'acció està esbossada, la intenció, si era difícil, ara ja està clara, i aquesta claredat resulta desmotivant".