Nit de Champions a Sabadell amb Miquel Calçada i Álvaro Morata

BarcelonaLes agendes de campanya són atapeïdes i, en el cas de CiU, gairebé un secret d'estat, Ahir tocava ser a les sis de la tarda a Vic, on Artur Mas i Ramon Espadaler donarien suport a la candidata Anna Erra. Després calia fer la C-17 a un ritme agitat per arribar a les 20.30 a Sabadell, on el president de la Generalitat dialogaria amb el cap de files de CiU a la ciutat, Carles Rossinyol, que espera pescar en l'aigua remoguda de l'etapa post-Bustos per tenir un paper determinant al consistori sabadellenc. L'espai triat, tot un clàssic: l'Espai Cultura Fundació Sabadell 1859, que sempre acull els candidats nacionalistes sigui la campanya que sigui.

Quan els periodistes arriben a la sala, plena, no és un polític qui parla des del faristol. O sí, ben mirat: Miquel Calçada, habitant il·lustre de la ciutat, està carregant durament contra els Bustos i insisteix –alguna cosa fa pensar que és un argument que s'anirà repetint a mesura que s'acosti el 27-S– en una llista unitària del sobiranisme a les eleccions plebiscitàries. Queda poc perquè Cristiano Ronaldo xuti un penal –això sí que és un clàssic– i avanci el Madrid a les semifinals de la Lliga de Campions que s'estan disputant al Santiago Bernabéu.

Mas aprofita un directe de TV3 per tornar a insistir en un argument contra Wert que ja ha fet servir a Vic davant de mig miler de persones: "No estem disposats a admetre que els botxins de Catalunya ara es presentin com a víctimes". També demana als sabadellencs que abanderin el canvi després d'anys de mà de ferro dels Bustos a la ciutat. "Si Rossinyol és capaç d'aplegar vots d'altres partits, Sabadell canvia, canvia per a bé i canvia per a tota la gent, l'hagin votat o no", va indicar Mas fent servir com a exemple Antoni Farrés, el carismàtic membre del PSUC –després d'ICV– que va ser alcalde de Sabadell fins al 1999, any en què Manuel Bustos li va agafar el relleu. Ara sovinteja més els jutjats que l'Ajuntament, i els estrategs de CiU calculen que els casos de corrupció viscuts pel PSC enfonsaran els socialistes el 24-M.

Acaba l'acte i, com acostuma a passar, tothom vol una foto amb el president. Triga uns vint minuts a pujar la desena d'escales que separen l'escenari de la sortida. Quan arriba a dalt, el seu cap de premsa, Joan Maria Piqué, li fa saber que el Juventus, amb un gol d'Álvaro Morata –que és com si Carina Mejías, candidata de Ciutadans i ex del PP, avança Alberto Fernández Díaz a l'Ajuntament de Barcelona–, ha empatat al Bernabéu. Mas fa cara de sorprès i, a la sortida, especula amb els periodistes quin serà el resultat final. En aquestes circumstàncies, i faltant només vint minuts de partit, és impossible agafar el bus de campanya per tornar a casa. Bàsicament perquè el conductor –del Madrid– s'asseu en una terrassa per fitar els últims compassos del partit.

"És impossible que passem. Hi ha molts tios vestits de blau. No hi ha manera", es lamenta el conductor de l'autobús, un altre clàssic de la campanya. El partit acaba i prohibeix als periodistes crits, burles i proclames a favor del Barça en el viatge de tornada. L'alleugeriment gremial és que, almenys, la derrota del Madrid permet estalviar-nos a tots la prèvia més llarga de la història del futbol: 23 dies entre el 13 de maig i el 6 de juny. Pitjor que una campanya electoral.