DIETARI VV

30 de juny: "Diguin-me optimista, però el que més m'ha impressionat de l'agressió racista al metro..."

Diguin-me optimista, però a mi el que més m'ha impressionat de les imatges de l'agressió racista al metro de Barcelona és la reacció de la gent. Lamentablement, no em sorprèn l'existència i l'actuació entre nosaltres d'una ultradreta crescuda i excitada. Però m'ha semblat fins i tot emocionant la reacció espontània de tot de gent jove que anava al vagó, que quan es va produir l'agressió física va reaccionar, no es va acovardir, no va mirar cap a l'altra banda, i es va enfrontar amb l'agressor. No és tan fàcil. Les persones que ho van fer mereixen gratitud. Algú els ha retret que no es presentés cap denúncia. Tampoc la víctima la va presentar. Certament, hauria estat millor. Però en aquesta reacció espontània i immediata de força gent hi ha un símptoma de bona salut cívica. Al costat del símptoma nefast de la xuleria i la sensació d'impunitat dels agressors.

El + vist

El + comentat