1 d'agost: "S'ha dit que avui fa una setmana va morir el pujolisme, i segurament és cert..."

BarcelonaS'ha dit que avui fa una setmana va morir el pujolisme, i segurament és cert. Però no va morir l'antipujolisme. Ha revifat. Algú dirà que es lògic: que s'ha fet fort al crit del jo ja ho deia. Però no és això. L'antipujolisme, tant essencial per entendre aquella Catalunya com el mateix pujolisme, no naixia d'una crítica moral a la persona de Pujol, sinó d'una crítica política del seu discurs i la seva acció de llavors. La confessió de divendres no ha confirmat els vells arguments de l'antipujolisme, perquè parlaven d'una altra cosa, eren d'una altra naturalesa. Els pujolistes poden ara estar decebuts si Pujol no feia el que deia, perquè a ells els agradava el que deia i no els ha agradat el que feia. Però a aquells a qui ja no agradava el que deia, la confessió no els confirma res. I si hem de fer un país nou i millor, tan antic i tan obsolet és avui el pujolisme com l'antipujolisme.