Divulgar la diversa i exigent literatura europea
BarcelonaNascuda a Barcelona l’any 1957 i resident a Madrid des de fa dècades, la crítica literària, traductora i comissària d’exposicions Mercedes Monmany acaba de publicar un llibre tan inaferrable com el tema del qual s’ocupa: la narrativa europea durant el segle XX i els primers anys del segle XXI. Por las fronteras de Europa (Galaxia Gutenberg) construeix, en 1.500 pàgines, una part del seu cànon literari, amb una presència abundant d’autors russos, centreeuropeus, italians i francesos, quatre de les tradicions a les quals ha dedicat més hores de lectura i d’estudi.
“Durant molt de temps m’he dedicat a divulgar literatures que em semblava que estaven sent poc tractades o que eren massa poc conegudes”, explica Monmany. Després de la caiguda del Mur de Berlín va començar a arribar l’obra d’autors com Andrzej Stasiuk, László Krasznahorkai i Péter Esterházy. A partir d’aquí, Monmany va anar estirant el fil de la tradició centreeuropea gràcies a l’aposta d’editorials com Acantilado. “Jaume Vallcorba va ser el pioner, l’home que va disparar el primer tret: i ho va fer amb una força i un prestigi tan valuosos com el del catàleg d’Adelphi”, recorda. A Por las fronteras de Europa hi ha representats alguns dels autors que va donar a conèixer Vallcorba: Stefan Zweig, Iuri Andrukhòvitx, Bruno Schulz, Witold Gombrowicz, Ilf & Petrov, Adam Zagajewski i el premi Nobel Imre Kertész.
“En el meu anterior llibre, Don Quijote en los Cárpatos (Huerga & Fierro, 2014), vaig partir sobretot de la tradició de l’Imperi Austrohongarès, des d’Arthur Schnitzler, un dels meus autors de capçalera, fins a Gregor von Rezzori i Joseph Roth. Aquí volia ampliar les literatures que abordaria a partir d’articles, pròlegs, conferències i materials dispersos que he anat reunint al llarg dels anys. Diria que a Por las fronteras de Europa el segle XX hi queda força ben representat. Si hi ha algun ingredient que té una presència transversal és la tragèdia dels totalitarismes nazi i soviètic. Una part important dels autors que hi apareixen tenen una altíssima qualitat literària: a més de viure temps molt difícils, han sigut capaços de donar veu al seu patiment personal o familiar”, diu Monmany, que cita alguns dels noms emblemàtics que repassa a l’assaig: el Vassili Grossman de Vida i destí -però també el de Por una causa justa i El libro negro -, Primo Levi, Gustaw Herling-Grudzinski, Izrail Métter i Angel Wagenstein. “La literatura búlgara és la gran desconeguda de les literatures europees, i només en tenim notícia molt de tant en tant, com va passar amb Anton Dóntxev i el sefardita Angel Wagenstein, autor d’una trilogia fantàstica que va editar Libros del Asteroide i que comença amb El pentateuco de Isaac -explica-. Aconsegueix narrar, amb tocs d’ironia com feia Bohumil Hrabal, la persecució del poble jueu al llarg de tot un segle”.
Entre el compromís i l’humor
Mercedes Mommany comparteix, amb assagistes com Marc Fumaroli, Roberto Calasso i Claudio Magris -autor del pròleg-, una mateixa idea: “Defensem que ens hem d’allunyar del que ens desuneix, i que un dels nostres patrimonis és la diversitat”. Reivindica “l’enorme terra de llibertats” que és Europa i voldria que “hi circulessin molt més els autors europeus, des de noms finlandesos com Arto Paasilinna fins a autors nascuts a l’antiga Galítzia com Iuri Andrukhòvitx”.
Durant aquestes dues últimes dècades la presència d’autors russos a les llibreries s’ha anat diversificant, i a més de continuar apel·lant als clàssics s’ha apostat per Víktor Pelevin, “un Nabokov psicodèlic”, per l’humorista Mikhaïl Zòixenco o per Borís Savinkov, “el dandi terrorista”. “Se’m fa molt difícil triar quins són els meus escriptors preferits -admet Monmany-, però un seria Danilo Kiš, autor d’ Una tomba per a Boris Davidovič, al·legat contra les purgues estalinistes i contra tot un segle de processos, tortures i camps de concentració. Si un editor té curiositat, els lectors en queden contagiats”.
L’autora es fixa també en Anna Seghers, que torna a estar d’actualitat gràcies a la traducció de la novel·la breu La insurrecció dels pescadors de Santa Bàrbara (Tigre de Paper). I en una novel·lista actualment mig oblidada, Agustina Bessa-Luís. “Té el nivell de Marguerite Yourcenar i mereixeria el Nobel de literatura -reclama-. Si els comunistes d’esquerra van tenir el seu Nobel quan van premiar José Saramago, per què no pot guanyar-lo una autora més conservadora? Un altre portuguès que hauria merescut el Nobel era Miguel Torga”. Entre les tradicions amb una presència més intermitent a les llibreries hi ha també l’hongaresa. Monmany recomana entrar-hi amb Sándor Márai i continuar amb Dezsö Kosztolányi, autor de l’excel·lent Anna Édes (Proa), Frigyes Karinthy i Magda Szabó.
