GIRONAL'estiu acostuma a ser l'estació de l'any agradable perquè, a part de les vacances, els dies són més llargs, fem més activitats a l'aire lliure i, de retruc, això fa que no trobem mai l'hora d'anar a dormir. Però com ens afecta aquest canvi horari? "Els efectes es materialitzen sobretot amb el pas dels anys, perquè s'acumula la fatiga i el cos necessita més temps per regenerar les substàncies gastades durant el dia", explica el metge i professor de la Universitat de Girona (UdG) Joan San. "Per això els més grans sempre diuen que no es recuperen tan fàcilment com abans quan surten una nit", puntualitza el metge. En aquests casos, el millor consell és que l'endemà es despertin a l'hora habitual perquè el cos agafi la seva rutina.
Però què s'ha de fer quan, per obligacions laborals, toca viure de nit i dormir de dia? "Òbviament, això variarà el seu ritme circadiari. Es tracta d'un cicle aproximadament de 24 hores en el qual es repeteixen processos bioquímics, fisiològics i de comportament", explica San.
El primer que s'ha de fer és intentar dormir entre sis i vuit hores amb taps a les orelles per aïllar-se del soroll. Després de llevar-se, s'ha d'establir una rutina "molt estricta" que permeti aprofitar al màxim les hores de sol per captar vitamina D. "Fer una passejada és una bona opció", raona el professor de la Universitat de Girona. Amb l'alimentació s'ha de vigilar. S'han de fer tres àpats al dia a base de verdures i fibres, perquè el desgast físic que tenen és molt "limitat", ja que són feines força estàtiques i es fan en hores en què biològicament el cos es regenera. "L'àpat més fort ha de ser el d'abans de començar la jornada laboral i el de després, el més suau, per exemple, una peça fruita", deixa clar San.
Un altre dels inconvenients de treballar de nit és lluitar contra la son al lloc de treball. Si la feina ho permet, s'ha d'intentar passejar pel lloc de treball. "Així, a l'hora d'anar a dormir, també estaràs més cansat", puntualitza el metge. És bàsic també buscar estratègies per vèncer la solitud. "El principal avantatge entre la nit i el dia és que a la nit no hi ha distraccions i, per tant, és una bona franja per formar-se", explica l'especialista de la Universitat de Girona.
En el cas dels treballadors que acaben la jornada laboral a mitjanit, com la majoria de cambrers o cuiners, el millor és anar a dormir com més aviat millor perquè el cos aprofiti les hores de nocturnitat que queden per regenerar-se. Segons San, aquestes rutines s'han d'intentar mantenir els dies festius perquè el desgavell biològic que comporta treballar de nit ja és molt important. "La clau és aconseguir que la feina es converteixi en constructiva perquè per ella mateixa ja és destructiva", deixa clar el metge.
Santi Gil Casadevall: "He optat per fer el que el cos em demana"
- 39 anys
- Encarregat del restaurant El Remei de Castell d'Aro
Les onze del matí. Santi Gil, l'encarregat del restaurant El Remei de S'Agaró, s'acaba de llevar. En pocs dies ja s'ha habituat al seu nou horari de vida. Treballa des de les set de la tarda fins que tanca el restaurant, tot i que molts migdies també hi va per atendre proveïdors. La seva hora d'anar a dormir acostuma a ser les 3 de la matinada. Sempre ha treballat en el món del màrqueting i la publicitat i amb un horari "convencional", fins que fa un any es va quedar sense feina. Al maig va acabar la seva particular "travessia del desert" i li van oferir portar un nou restaurant. "Ho he passat tan malament durant els mesos que he estat a l'atur que no em molesta anar a dormir més tard o treballar quan tothom fa vacances", assegura. Al principi li va costar acostumar el cos al nou horari perquè, tot i que anava a dormir més tard, es llevava a la mateixa hora de sempre, cap a les vuit. "Al final he optat per fer el que el cos em demana i dormir més", diu Gil. Esmorza cap a les onze del matí, fa feines a casa i després intenta practicar algun esport, normalment a l'aire lliure. A les sis de la tarda, just abans de començar el servei, dina, i quan acaba la jornada laboral sopa. Durant aquest últim àpat és quan més menja, i admet que ho fa de manera compulsiva. "Ara, però, estic intentant reconduir la situació i prendre alguna cosa més suau, com amanides", somriu Gil. Pel que fa a la vida social, en lloc de quedar amb els amics a les nits ho fa a les tardes. A més, es relaciona més amb gent que treballa al seu mateix ram.
Ismael Fidalgo Rodríguez:"Vaig començar a treballar de nit perquè tinc insomni"
- 55 anys
- Responsable de manteniment del torn de nit al càmping Riembau de Platja d'Aro
Ismael Fidalgo fa 13 anys que treballa en el torn de nit durant els sis mesos que està obert el càmping Riembau de Platja d'Aro, on s'encarrega que no hi hagi problemes de manteniment ni de seguretat. L'altre mig any el passa a Zamora, on cuida a la seva mare i la casa familiar. Va decidir treballar de nit perquè té insomni. Durant el mig any que passa a Zamora acostuma a dormir sis hores diàries i menja sobretot molta proteïna. "Sóc molt carnívor", reconeix. Quan comença a treballar la situació canvia, excepte en els àpats, que els continua fent a les mateixes hores. Treballa de les deu de la nit a les set del matí i després només dorm entre dues o tres hores. Assegura que no fa res per adaptar-se al nou horari quan arriba la temporada d'estiu, tot i que sí que reconeix que durant aquests sis mesos li costa mantenir molt més la concentració i li falla sovint la memòria. Per superar les nits durant la temporada baixa, que és quan hi ha menys feina, ha començat a especialitzar-se en la instal·lació de programes informàtics. Amb els anys assegura que ha aconseguit controlar la ment i que l'han ajudat molt els llibres d'autoajuda. "De fet, vaig venir a treballar aquí perquè buscava la solitud. Tot és de cap, es tracta senzillament de viure en el present", deixa clar Fidalgo.
Jaume Maré Bordera: "El que porto pitjor és no poder anar a sopar amb la dona i els amics"
- 56 anys
- Vigilant nocturn del Club Nàutic Sant Feliu de Guíxols
Ja fa vuit anys que Jaume Maré treballa de nits, els últims cinc com a vigilant al Club Nàutic Sant Feliu de Guíxols de les deu de la nit fins a les sis del matí. No va ser fàcil adaptar-se a aquest horari. Els primers tres anys, explica, vas perdent progressivament les ganes de fer coses, estàs cansat i t'afecta tant a nivell físic com emocional. "Em molestava tot, fins que quan vaig veure que el cos em dominava vaig decidir establir mecanismes de defensa", assegura. El primer que fa cada dia quan es lleva -cap a les dues del migdia- és buscar el sol, ja sigui a la terrassa o fent un passeig amb la dona. "Em carrega les bateries", comenta. Aquest moment també l'aprofita per mantenir la comunicació amb la seva parella, que treballa d'auxiliar de clínica en jornada partida de matí i tarda. A partir de les cinc de la tarda aprofita per fer encàrrecs i estar el màxim de temps a fora i després prepara el sopar -el seu dinar- i espera que arribi la seva dona per menjar plegats. Explica que la clau per combatre la son durant la jornada laboral és fer passejos i per lluitar contra la solitud, gaudir d'estar en contacte amb la naturalesa. "Tinc la sort de treballar al costat del mar i això ajuda a percebre les coses més profundament", apunta. El que pitjor porta és la falta de socialització. Se li han acabat els sopars amb els amics o sortir al teatre i, de retruc, també a la seva dona. El que sí que ha aconseguit resoldre és mantenir les relacions familiars. "Amb els fills -que ja viuen fora de casa- acostumem a dinar junts els caps de setmana", diu.
