Els editorials d’un diari solen estar en harmonia amb les peces informatives que els acompanyen. Però ahir hi havia una certa distorsió a El País. Dedicaven l’editorial a la marxa de Pere Navarro i l’acomiadaven amb un text en positiu, on el lloaven per coses com haver “aconseguit mantenir la unitat socialista”, una frase que probablement funciona molt millor llegida a Madrid que a Catalunya. El text recordava també com havia superat “una agressió violenta i una reacció lamentable i cruel del sobiranisme”. Però el quid estava en aquestes dues frases: “No ha sigut precisament l’esperable pressió sobiranista la que ha arrossegat el primer secretari del PSC sinó el seu propi entorn polític. I no són precisament els crítics sobiranistes en fuga els que l’han liquidat”. D’acord? Doncs comparem ara el missatge de l’editorial amb el subtítol de portada del dia anterior: “El líder català deixa el seu càrrec per la disputa amb l’ala sobiranista”. Com diria el doctor Corbella: aquí falta comunicació.
Titulant amb extra de pebre
Ahir El País i El Mundo disposaven tres notícies en idèntica posició i proporció a les seves portades. Això sí, el grau d’intenció en els titulars era diametralment oposat. Sobretot en una peça que, al diari de Prisa, estava titulada “Un canvi de criteri de la UE elevarà el PIB d’Espanya un 4,5%” i en canvi a El Mundo se’ns presentava com: “Prostitutes i camells ajudaran a complir amb Brussel·les en deute i dèficit”. El primer titular recollia més la factualitat de la cosa. Però el segon tenia, definitivament, més pebre.
