El consens que reclama Pedro Sánchez ja existeix

El consens del 75% que el president d’Espanya, Pedro Sánchez, reclamava aquesta setmana a la societat catalana ja existeix. La suposada fractura no és tal: els ciutadans volen dirimir les seves legítimes diferències a les urnes, democràticament. Volen que es faci política; rebutgen la judicialització de la política. L’enquesta que publica avui l’ARA és diàfana en aquest sentit: el 80,4% dels catalans són partidaris d’un referèndum acordat amb l’Estat com a sortida a una situació enquistada que ha comportat presó i exili per als polítics i líders socials catalans independentistes. De fet, també hi ha un amplíssim consens en la injustícia que això últim suposa: el 78,1% dels catalans són contraris a la presó provisional i el 77,5% creuen que l’acusació de rebel·lió violenta és infundada. 

Concretament, Pedro Sánchez reclama que aquesta majoria social catalana es traslladi a acords del Parlament del Parc de la Ciutadella. Si la seva aposta és sincera, ell mateix hauria de prendre la iniciativa perquè el PSC contribuís a fer possible que la cambra catalana respongui a aquesta majoria social. I no seria tan difícil perquè, de fet, entre els votants del PSC, en contra del que diuen els seus líders, també és majoritària l’opció d’un referèndum pactat: el 71% dels que van votar socialista el 21-D hi estan d’acord. I si ens fixem en el bloc dels contraris a la independència, un 61% comparteixen la idea d’una consulta pactada. On és, doncs, el problema? Qui és que no vol pactar? A qui fan por les urnes? Costa molt no pensar que la insistència a parlar d’una fractura de la societat catalana no sigui un objectiu polític, no respongui a la voluntat efectiva de fracturar-la, a la voluntat d’amagar el consens real al voltant del referèndum.


El president espanyol reunirà el seu consell de ministres a Barcelona divendres que ve, coincidint amb l’aniversari del 21-D. Si queda en un gest buit, haurà sigut una nova oportunitat perduda per comprendre les aspiracions de la societat catalana. L’independentisme, amb els presos en vaga de fam, es mobilitzarà per fer-li sentir la seva veu, mentre que el Govern hauria d’acceptar una reunió de presidents. Seria bo que es fes i que servís efectivament per iniciar una autèntica negociació política que respongui a la voluntat d’entesa de la societat catalana, amb el referèndum pactat com a horitzó, ja que fins i tot dins l’independentisme la unilateralitat, defensada per un 38,4%, és minoritària. Seria bo, també, que la mobilització sobiranista fos tan ferma com respectuosa. La societat catalana és tossudament cívica i convivencial, aquesta és la seva força. I això és, també, el que reflecteix la voluntat majoritària i transversal d’un referèndum acordat. 
  

Més continguts de