PAREU MÀQUINES

Enmig de la pompa reial, dues fotografies múrries

M’agrada com les fotos poden puntuar un titular i, fins i tot, desmuntar-lo. El Mundo obria portada amb “Felip VI: «Una monarquia renovada per a un temps nou»”. Ok. Però, ¿quin regust deixa al lector el títol, si la foto del costat és la dels nous reis, en un Rolls-Royce heretat de Franco, vestit ell de militar i saludant la plebs? Dubto que hi hagi involuntarietat. Em fixo també en la d’ El Periódico. El moment Plaza de Oriente, però des del darrere. Veiem les esquenes de la família reial. I el petó que Sofia diposita a la galta d’un Joan Carles amb postura abatuda. Titular? “Una Corona íntegra i honesta”. Dos dels diaris amb més ADN republicà cobrien així, amb fotos astutes, l’expedient de saludar el nou rei, sense pintar-ho tot de monàrquic color de rosa.

Dignitat

Cap eufemisme -dels molts que Felip va pronunciar dijous- em fascina tant com l’ús de la paraula dignitat aplicada a la reina Sofia. Tots els diaris esmicolen el discurs, tots posen la lupa en cada paraula, i indiquen que el ja rei va homenatjar la seva mare en aquest passatge. Però no n’he trobat cap que descodifiqui fins al final aquesta “dignitat”, que suggereix poderosament les relacions extramatrimonials atribuïdes al llarg dels anys a Joan Carles i la capacitat de la reina d’aguantar el tipus (institucional). La lectura no és una ciència exacta, però em sembla rellevant que Felip pronunciés precisament aquesta paraula en la seva hora més solemne. Potser ha sigut una certa pietat dels diaris per no furgar en la ferida. Però la referència resulta prou significativa per merèixer ser explicada.