Enquestes: homeopatia demoscòpica
“Els britànics voten en les eleccions més disputades de les últimes dècades. Les enquestes donen un empat entre conservadors i laboristes”. Aquest titular del 3/24 sobre les eleccions britàniques de la setmana passada demostra que els senyors enquestadors viuen a Ganimedes. Bé, tret que la majoria absoluta obtinguda pels conservadors sigui un empat molt disputat. Però per deprimir-se encara més, tenim la versió nostrada del desastre demoscòpic: 1) aquí es publiquen enquestes signades per empreses que no existeixen, 2) aquí apareixen avui publicades a la premsa de paper enquestes sobre fets succeïts ahir a la tarda (És un ocell? És un avió? Nooo, són uns que han rebut l’encàrrec a les 7 de la tarda, han fet l’enquesta, han recollit les dades, les han computat i a les 11 de la nit ho tenien tot llest), 3) aquí apareixen enquestes fetes a 200 persones i usant només el telèfon fix per obtenir les dades, 4) aquí apareixen enquestes que diuen una cosa, però a la portada del mitjà que la paga justament hi surt la dada que coincideix amb la seva línia editorial, 5) aquí ens passem dos dies fent grans anàlisis dels resultats d’una enquesta i els dos dies següents fem grans anàlisis del que diu una enquesta que afirma una cosa totalment diferent a l’anterior i 6) alguns dels que es passen dos dies fent grans anàlisis d’una enquesta ni se l’han llegit i opinen basant-se en el que diu un (o una) que tampoc se l’ha llegit i que opina basant-se en un titular que ha vist o en les valoracions partidistes d’un polític.
Dit això, no cal que expressi el valor que dono a les enquestes, oi?
