Flexitarians: carn i peix amb mesura, vegetals en abundància

Es popularitza una dieta basada en la flexibilitat, la riquesa nutricional i la diversitat

Ni vegetarians que mengen carn ni carnívors apassionats per les verdures. Els flexitarians segueixen una dieta de base vegetariana però que inclou, ocasionalment, el consum de carn i peix. L’essència d’aquesta opció nutricional es troba en la freqüència amb què es consumeix cada aliment, fet que justifica el nom de la tendència, que neix de la unió entre les paraules flexibilitat i vegetarianisme. Així, a diferència d’altres dietes, els flexitarians no trenquen cap norma a l’hora de menjar carn o peix, sempre que ho facin de manera moderada. Es tracta de consums puntuals que es poden atribuir a raons socials, ideològiques o, simplement, a un estil de vida. “La carn o el peix constitueixen la guarnició del plat, i no al revés”, explica Eugenio García, que va ser el primer a obrir un blog sobre flexitarianisme a l’Estat. L’espai s’anomena Flexitariano.wordpress.com i García hi publica receptes adequades per a aquesta dieta.

Malgrat que el concepte de flexitarianisme va aparèixer per primera vegada el 1992 en un article al diari nord-americà Austin American-Statesman, no va ser fins a principis del segle XXI que aquest terme es va començar a popularitzar, sobretot als Estats Units. En general, la dieta es fonamenta en plats elaborats amb vegetals, ous o làctics, tot i que els flexitarians tenen llibertat per escollir cada quan volen menjar carn i peix, ja sigui de manera setmanal o mensual. “No hi ha pautes establertes més enllà de limitar el consum d’aquests aliments”, apunta García, que destaca que “és innecessari menjar carn al matí, al migdia i al vespre”. Un dels motius pels quals els flexitarians justifiquen la seva dieta és per una qüestió de salut. Segons García, aquesta opció nutricional “aporta menys greixos saturats i és rica en fibra”, alhora que “millora el trànsit intestinal, perquè incorpora menys productes tòxics a la digestió”. Una altra de les raons per les quals els flexitarians opten per aquesta opció alimentària és la seva “racionalitat”, unida a la consciència ecològica i la sostenibilitat. “Quan consumeixes un quilo de carn al dia, la compres a qualsevol lloc. En canvi, quan ho fas un cop al mes, busques productes de més qualitat”, diu García.

Aliments sans sense microones

El flexitarianisme no és només una dieta per seguir des de casa. A Barcelona ja hi ha alguns restaurants que giren al voltant d’aquesta tendència. El primer de la capital catalana va ser el restaurant Flax&Kale, un espai ubicat al carrer Tallers amb una carta adaptada a l’esperit flexitarià. “Els nostres plats no tenen ingredients poc sans com els sucres i les farines refinades”, explica el director general de l’establiment, Jordi Barri. La cuina flexitariana també es caracteritza per uns processos de cocció sans que esquiven el microones i, en canvi, opten per coure els aliments al vapor, a la planxa o al forn a baixa temperatura. A més, en el cas de Flax&Kale es dóna molta importància als superaliments. Aquest concepte fa referència a aliments amb un contingut nutricional que els proporciona beneficis per a la salut superiors als d’altres aliments, segons l’European Food Information Council. Entre aquests ingredients hi ha les algues marines, el cànem, la llinassa i la col ploma o col kale, que dóna nom al restaurant. A la carta de l’establiment hi ha plats amb peix blau però no hi ha carn, tot i que Barri admet que, “si hi fos, seria carn blanca i elaborada de manera puntual”.

A prop de la dieta mediterrània

Malgrat que últimament el flexitarianisme està més en voga, aquest terme defineix un perfil de dieta que fa anys que se segueix. “En general, la gent no s’alimenta de carn cada dia”, estableix el director general de Flax&Kale, que explica que el flexitarianisme ha guanyat força gràcies a l’impuls per part dels Estats Units. “Ells han fet que la dieta sobresurti, en part perquè volen fer front als problemes d’obesitat de la societat, i ara se n’estan exportant els coneixements”, diu Barri.

De fet, la dieta flexitariana i la cuina mediterrània són dues opcions alimentàries molt similars. La base de la dieta mediterrània consisteix en el consum de fruites i verdures, com també d’oli d’oliva i de peix blau. “Un dels nostres avantatges és l’herència gastronòmica de la nostra cultura, que ens permet gaudir d’una posició estratègica al mapa mundial”, assegura Barri. En aquesta línia, Eugenio García apunta que “a la cuina espanyola hi ha molts plats flexitarians” i precisa que no cal travessar fronteres per trobar receptes que s’adeqüin a aquesta tendència alimentària. Una truita de patates, una amanida de pollastre o bé una amanida amb tonyina encaixen sense problemes en el concepte del flexitarianisme. La clau d’aquesta opció nutricional és, segons García, “defugir els extrems i trobar un terme mitjà” que permeti “assolir un equilibri nutricional en tots els àpats”.

Tot i que els flexitarians no estan gaire ben vistos per part d’alguns vegetarians radicals, seguir una dieta d’aquestes característiques pot servir de pas intermedi per acabar adoptant una opció alimentària sense carn ni peix. “La transformació cap al vegetarianisme es fa, normalment, de manera progressiva. Per tant, el flexitarianisme pot ser vist com un pas anterior en la transició natural cap a aquest tipus de dieta”, precisa García. Ara bé, també es pot entendre com un camí de tornada per a algunes persones que han sigut vegetarianes una temporada i, després, decideixen incorporar petits consums de carn a la seva dieta. En qualsevol cas, la paraula flexitarianisme és cada vegada més popular i, fins i tot, s’han publicat diversos llibres que desenvolupen aquest concepte. Precisament, García reconeix que, quan explica en què consisteix aquest model alimentari, gran part de la gent li diu: “Acabes de definir com menjo jo”.

Més continguts de

El + vist

El + comentat