PAREU MÀQUINES

Fotos del jutge Castro per il·lustrar la imputació d’una infanta

El mecanisme ja es va assajar amb èxit amb la primera imputació de la infanta, així que en aquesta ocasió n’hi ha hagut prou repetint-lo. Consisteix a il·lustrar les portades que parlen de -ni més ni menys- la imputació d’una membre de la casa reial amb la fotografia... del jutge que l’ha dictat. És allò d’estalviar-li l’anomenada pena de telenotícies, suposo. I certament la imatge del jutge Castro agafat a les banyes de la seva moto és potent i recorda aquella cançó: “Ai! Quan engego la moto / quin orgasme sideral / és com si d’un cop em fes / tota l’escala social”. A La Razón, però, el referent no era Pere Tàpies sinó més aviat Mad Max o, millor encara, aquell jutge que -a la mítica sèrie Quan es fa fosc, emesa per TV3 l’any 1991- canviava a la nit la toga pel cuir i resolia per mètodes diguem-ne violento-alternatius els casos que la burocràcia no permetia desencallar. I, així, el diari posava a tota pàgina la foto de Castro sobre la moto i l’anomenava “El justicier”, que ja es veu que té un to entre burleta i desacreditador. El titular, a més, obviava el quid de la notícia -l’acusació de “col·laboració silenciosa” i la imputació de “delicte fiscal i blanqueig”- i obria amb “La infanta no aniria a judici si l’Audiència de Palma tomba el delicte de blanqueig”. És a dir, relegava les certeses factuals a un discret avanttítol, en favor d’un quimèric condicional.

Àlbum de titulars

“Les dents de llet d’Elionor” (Onze paràgrafs a ‘El Mundo’ sobre el fet que la princesa no ha canviat la dentadura i a quina edat se sol fer)