ATEMPTATS A FRANÇA

França reacciona i colpeja la capital de l’Estat Islàmic a Síria

Identificats tres germans entre els atacants: un es va immolar, un està detingut i el tercer va escapar

França va passar ahir a l’acció. Menys de quaranta-vuit hores després dels atemptats de París, que van fer 129 morts i va ser reivindicats per l’Estat Islàmic (EI), l’exèrcit gal va bombardejar “massivament” un campament de d’aquesta organització jihadista a la ciutat siriana de Raqqa, el feu de l’EI en aquest país.

Segons el ministeri de Defensa, els atacs van tenir com a principal objectiu “un lloc de comandament” de l’EI que també servia com a centre de reclutament i de dipòsits d’armes i municions que va quedar destruït. A més, els caces francesos també van destruir un camp d’entrenament del grup jihadista.

En total es van tirar una vintena de bombes des de deu caces, l’atac més important dels que fins ara ha fet l’aviació francesa a Síria. Des de fa més d’un any, l’exèrcit gal participa en els atacs contra l’EI a l’Iraq però al setembre, poc després de l’esclat de la crisi de refugiats a Europa, els bomardejos es van ampliar també a Síria amb l’argument de la “legítima defensa”, segons va assegurar aleshores el govern gal i va refermar dissabte el president francès, François Hollande, quan va assegurar que, després atemptats, “actuarien dins i fora del país” per donar-hi resposta.

París, una paradoxa

Mentre l’exèrcit llançava aquesta vasta operació a Síria, a París es vivia una paradoxa. La cantonada que uneix els tres restaurants on hi va haver dos dels tirotejos i els voltants de la sala de festes Bataclan eren plens de gent fent ofrenes, les autoritats continuaven aconsellant als ciutadans no agrupar-se i feien pública una ordre de cerca nacional d’un individu “perillós” en relació als atemptats de divendres a la nit, el suposat vuitè terrorista i dos dels seus còmplices. I també mentre els parisencs reivindicaven la injustícia units en silenci en una missa multitudinària a la catedral de Notre Dame, la policia francesa confirmava la identitat de dos dels autors dels atemptats que van fer 129 morts, a més de 40 ferits en estat crític.

Les incògnites encara són moltes però les informacions que les autoritats franceses van anar desvelant ahir són poc concretes i apunten que els atacs van ser ideats i planificats a Brussel·les. Els dos atacants identificats ahir tenien la nacionalitat francesa i residien a Bèlgica. Un és Ibrahim Abdeslam, autor de l’atemptat suïcida al Comptoir Voltaire, al districte onzè de París. Tenia 31 anys i va llogar el Seat matriculat a Bèlgica utilitzat durant els atacs que es va localitzar ahir mateix a Montreuil. El segon, que tenia 20 anys, és un dels kamikazes que es van immolar als voltants de l’Estadi de França. El tercer kamikaze, un dels que van actuar a la sala de festes Bataclan, ja havia sigut identificat dissabte.

La fotografia d’un sospitós

La policia també va fer pública ahir la fotografia d’un individu relacionat amb els atemptats. Es tracta d’Abdeslam Salah, de 26 anys, a qui es considera “perillós”, segons les autoritats, i sobre el qual es va emetre una ordre de cerca internacional. És el germà d’Ibrahim que va llogar un dels vehicles utilitzats pels terroristes i que va ser aturat en un control de carretera a França però, després de ser identificat, se’l va deixar anar, ja que no tenia, en aquell moment encara, cap ordre de detenció. Un tercer germà Salah va ser detingut dissabte als voltants de Brussel·les.

A la persiana abaixada del restaurant Le Petite Cambodge, on hi va haver un dels sis atacs, hi penja un paper que diu “Nosaltres som musulmans, vosaltres terroristes i impostors”. I és que aquests atacs, a més de la frivolitat del comunicat amb què l’Estat Islàmic (EI) en va reivindicar l’autoria, obren una ferida que França mai ha acabat de tancar. “La integració de les diferents comunitats és una assignatura pendent aquí a França. Hi ha racisme i s’aprofitarà d’aquesta situació”, diu Nimrod Astrid, un jove israelià de 30 anys que treballa a l’onzè districte. Per a Imeme Ahmed, una jove que va passar la nit ajudant a treure supervivents i morts del Bataclan, “ser musulmà des de Charlie Hebdo implica ser culpable”. Molts francesos ho tenen clar: “No és una qüestió de religió ni de raça, sinó de radicalització”, diu Marc Le Calvez, que viu en un suburbi als afores de la ciutat amb un 80% d’immigració, però el Centre Nacional d’Islamofòbia calcula que des de l’atac a la seu del setmanari el rebuig a aquest col·lectiu ha repuntat un 280%.

I mentre polítics, mitjans i ciutadans intenten mantenir clara la divisió entre un col·lectiu nombrós a França i el radicalisme dels responsables de l’atac, la ciutat viu en tensió. “França ha d’estar preparada per a altres rèpliques terroristes”, deia ahir el primer ministre francès, Manuel Valls. Però el pànic es va tornar apoderar de centenars de parisencs al vespre. Cap a dos quarts de set, una falsa alarma va desfermar la confusió a la plaça de la República. Uns petards, segons la policia, van causar les corredisses dels concentrats en totes les direccions i que el desconcert s’apoderés dels carrers adjacents.

“Ha passat alguna cosa”

“No aneu cap allà, ha passat alguna cosa”, cridava una jove a dos ciclistes que es dirigien cap a un carrer del qual venien desenes de persones corrent a tota velocitat. Amb els nervis a flor de pell, i el fet que com a mínim un terrorista estigués lliure molt present, centenars de persones buscaven refugi en carrers pocs concorreguts, o rere el mobiliari urbà.

Gairebé a la mateixa hora, quan la banda sonora era de nou l’anar i venir de sirenes i el soroll d’helicòpters, a Le Marais, un barri fronterer amb la República, una altra falsa alarma. Els bars van quedar buits, i diversos comerços van abaixar les persianes amb clients dins.

Alguns veïns van obrir les portes dels patis dels seus edificis als vianants que buscaven refugi. Dins d’un d’aquests patis, on un jove parisenc havia acollit mitja dotzena de persones, els veïns van treure el cap per les finestres que donen al pati: “Podeu posar la televisió o la ràdio? No sabem què passa”, va demanar-los el jove. Aviat van començar a arribar les informacions de falsa alarma i molts parisencs que s’havien atrevit a anar al carrer van tornar a tancar-se a casa.

El + vist

El + comentat